El darrer rebut de l’aigua ha donat una desagradable sorpresa a moltes llars, que han experimentat un increment notable de la seva quantia. Les raons d’aquest increment provenen de la combinació de dos factors: un increment en les quantitats que factura l’empresa que gestiona el servei Aigües de Barcelona, del grup Agbar, i l’aplicació de nous tributs al rebut, fonamentalment la nova taxa de municipal de recollida de residus.
Sobre aquesta situació volem manifestar:
Pel que respecta a la facturació de l’aigua, el problema s’ha generat per la manca de mesures per part de la companyia durant el període de confinament i l’aplicació en una sola factura del consum no facturat, que afecta especialment les llars que no disposen de comptador electrònic.
Com que la factura de l’aigua estableix trams per nivells de consum, en facturar una quantitat superior de cm3, l’increment de la factura és molt superior al del mateix consum. Pot ser un error, o una maniobra de la companyia per incrementar guanys. En tot cas, el resultat és intolerable i l’empresa ha de rectificar sense esperar que es facin reclamacions. És l'obligació que té una empresa que gestiona en exclusiva un servei públic i que, a més, gasta milions d'euros fent publicitat del seu caràcter social.
Pel que fa a la nova taxa de residus, es tracta d’una taxa justificada en abstracte, però que en primer lloc no té sentit que s’apliqui dins el rebut de l’aigua i en segon lloc, que tal i com està dissenyada no resulta funcional per promoure una bona política de minimització dels residus. No incentiva una bona actuació ciutadana perquè no es vincula amb la quantitat de residus que genera cada llar sinó que s’aplica en funció del consum d’aigua.
Per tant, la taxa ha de sortir del rebut del cicle de l’aigua i ha d'estar associada a un canvi en la recollida de residus més eficient en termes ecològics, que generi un incentiu a qui minimitza la quantitat de residus i fa una bona selecció dels mateixos.
El moment triat per a la implantació de la nova taxa tampoc no ha estat el més adient. En un moment de crisi on s’han frenat taxes als sectors econòmics, és difícil d’entendre que la mateixa sensibilitat no s’hagi aplicat a les llars.
En resum, encara que una taxa sobre l'emissió de residus pugui tenir sentit, aquesta s'ha de treure del rebut de l'aigua i s'ha d'implementar d'una manera més coherent, a la vegada que l'Ajuntament ha de revisar i millorar el model de gestió de recollida de residus a la ciutat.
