No sé ben bé que dir-te. Em pregunto que puc dir-li a una persona que ha viscut el que has viscut tu. De vegades esborro el que he escrit perquè un cop rellegit no m’agrada o em sembla que no té sentit o que no aconsegueixo expressar el que vull dir.
Aquests dies he esborrat moltes línies perquè volia explicar-te que tot i que sóc de Ponent aquell dia era ben a prop del lloc i del moment. I he pensat a explicar-te la meva vivència. Però ho he esborrat.
He fet un esforç per parlar del dolor i de la vida, però m’he sentit profundament ridícul per aquells moments en què he pogut patir per alguna cosa que semblava dramàtica. No perquè hagi de menystenir-me a mi mateix però... que podria explicar-te jo del dolor, de la vida, de la pèrdua?
No sé si podràs recuperar tots els valors que dius que has perdut. No puc ni goso imaginar la trencadissa de vidres que has patit a dins l’ànima. Vetlla per tu, com tu dius, aquell angelet anomenat Xavi. Només aquesta protecció pot explicar la teva força, el teu coratge, la teva fortalesa.
No sé ben bé que dir-te, Javier. Desitjo que aquest poble no et deixi sol. O millor… Desitjo que totes les persones i tots els pobles et facin costat en la teva recerca de la veritat, més enllà de banderes i colors. Que ja hem vist que n’hi ha que posen per la foto però voten per no saber la veritat d’un crim atroç.
La vida ens ha dut a tenir referents embolcallats de simbologia, política o social. Tu ets un referent per totes les persones boniques (com dius tu) que no defalliran si tu no ho fas.
Molts dies quan m’aixecava, una mica més jove que ara, pensava en els referents de lluita que han marcat el camí de moltes vides i de molts drets conquerits. Ara quan algú em diu que alguna cosa no funciona li explico qui és en Xavi Martínez i qui és el seu pare, en Javier.
El mal és irreparable. No hi ha manera de guarir aquest crim. Però la veritat, la força i la lluita de les teves paraules i de les teves accions faran que no imperi mai l’oblit, per la vergonya infinita dels executors i dels seus còmplices i encobridors.
Per en Xavi i per totes les víctimes mortals. Pels ferits. Pels familiars.
Per tu, Javier.
