Una vegada publicat el Pla Hidrològic de la conca de l’Ebre 2021-2027, la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), a través de l’Esquema Provisional de Temas Importantes (EPTI), anuncia que només es preveu el retorn a control públic d’una sola central a l’Alt Pirineu i l’Aran.
Sorprenentment, no es tracta de cap de les 14 centrals amb més de 75 anys d’explotació i per tant, amb les concessions totalment caducades que tenim al Pirineu.
Des de la CUP Pallars trobem una presa de pèl pel territori que mentre es mantenen concessions caducades i fraudulentes per centrals que generen milions d’euros de benefici que s’embutxaquen les empreses elèctriques, només es vol revertir a gestió pública una minicentral totalment deficitària.
Aquesta central és la central anomenada el Mal Pas al riu de Santa Magdalena, al municipi de Llavorsí, Pallars Sobirà. És l’última de tres minicentrals en cascada en el mateix tram fluvial, propietat de l’empresa Proyectos el Modolell, que forma part de l’entramat d’empreses Benjac, Opyce i d’altres de l’empresari català Jordi Barceló Trasserra, amb vincles amb l’antiga Gas Natural (actual Naturgy). Aquesta mini central, de 3 Mwats de potència, es va construir l’any 1998 i té una concessió per 40 anys que caducaria al 2038 (encara en plena vigència).
Es tracta d’una minicentral de baixa potència que té uns costos de manteniment molt alts i que ha de pagar unes taxes molt elevades a 6 entitats locals per ocupació de terrenys (més de 100.000 euros/any). No és productiva durant tot l’any degut a la falta d’aigua en període estival. Per la seva ubicació a la part baixa del riu i sota l’estació d’esquí de Port-Ainé, en una zona de forts pendents i amb greus problemes d’erosió, fa que acumuli gran quantitat de sediment a la seva cambra d’aigües, que obliguen a dragar la presa periòdicament. Les feines de buidatge de la presa han de complir els requeriments i limitacions que imposa el Parc Natural de l’Alt Pirineu fet que comporta un encariment dels treballs (ja que no està permès abocar sediments riu avall) i que fan molt poc rentable la instal·lació.
La CHE decideix avançar el rescat d’aquesta instal·lació ruïnosa per a l’empresa, en contraposició al tracte de favor que rep el mateix Jordi Barceló a través de pròrrogues il·legals de centrals que generen molts beneficis com ara la de la Plana de Mont-ros (a la Vall Fosca), que un cop transcorreguts els 75 anys màxims que permet la llei, va rebre una prorroga de 25 anys més.
Una vegada més, s’aplica la recepta neoliberal de privatitzar allò que dóna beneficis i nacionalitzar les pèrdues, i que deixi de ser ruïnosa per l’empresari i ho passi a ser per al contribuent.
Volem denunciar que amb aquestes accions l’administració només vol justificar la suposada inviabilitat de la gestió pública de l’energia, afavorint que les empreses elèctriques puguin continuar explotant els nostres rius i extraient beneficis d’un recurs públic com l’aigua.
