La Plataforma per la Llengua ha presentat l’InformeCAT17, el recull de les 50 dades més rellevant sobre la situació de la llengua catalana. Amb aquest report, l’ONG del català pretén impulsar l’ús social i la conscienciació sobre la situació de la llengua catalana i la millora del seu estatus legal i des del convenciment que la llengua catalana ha d’esdevenir l’eix vertebrador de la diversitat social i cultural que conviu a casa nostra.
En aquesta sisena edició de l’InformeCAT s’evidencia el creixement del català en determinats àmbits, com el cultural i el d’internet i les noves tecnologies. Cal destacar dades com que nou dels deu webs més visitats pels catalans tenen una versió en català, o que els youtubers que canten trap en català acumulen més de 13 milions de visites, fet que evidencia que la llengua s’ha fet un lloc en aquesta subcultura.
L’altra cara de la moneda és la manca de reconeixement oficial i jurídic que pateix el català, així com l’ofensiva que es veu sotmès per part d’institucions com el govern de l’Estat espanyol, que fa els possibles per obstaculitzar la normalització de la nostra llengua. Això es fa evident si s’observa el tractament que rep la llengua per part d’Hisenda –l’Estat ha eliminat les versions en català del model de declaració de l’IVA i dels manuals de la declaració de la Renda– i, de manera més notòria, per part de l’administració de Justícia. L’informe recull l’exemple que a la comissió de Justícia del Senat només un 14% dels senadors van votar a favor de la petició que el català fos un requisit per als treballadors de les oficines judicials a Catalunya, demanda que també va ser tombada al Congrés dels Diputats amb els vots de PP, PSOE i C’s.
Però és en l’àmbit sociodemogràfic on trobem els indicadors més positius. Al País Valencià la llengua recupera vitalitat després d’una davallada durant els anys de l’onada migratòria del començament del segle XXI, ja que les enquestes mostren un augment en el coneixement. Si el 2010 només un 48,5% dels enquestats asseguraven poder parlar el català «perfectament» o «bastant bé», ara la xifra ja passa de la meitat, amb un 50,9% que diu que la parla perfectament (33%) o bastant bé (17,9%). També és una dada important que un 84% dels centres educatius de primària valencians faran més hores en català que l’any anterior perquè han triat nivells del nou model educatiu plurilingüe amb més pes del català. Concretament, un 54% dels centres han escollit el model avançat de plurilingüisme, on el català és la llengua vehicular.
A les Illes Balears, aquest 2016 s’han complert 30 anys del primer instrument legal que dotava de drets lingüístics els ciutadans de les Illes Balears i n’establia les obligacions corresponents per a les administracions públiques. La Llei 3/1986, de normalització lingüística, havia estat aprovada per la unanimitat de tots els partits del Parlament Balear, però en la darrera legislatura el govern de Bauzà va trencar el consens en matèria lingüística i va iniciar una sèrie de reformes que disminuïen la protecció del català. L’actual Parlament de majoria progressista, sorgit de les eleccions del 2015, va recuperar totes les previsions de la llei original que el govern del PP havia eliminat.
Pel que fa a altres territoris catalanoparlants, a la Catalunya del Nord el nombre de persones que parlen català ha pujat en 8.000 persones, i el 76% dels habitants volen que s’ensenyi català a les escoles. A més, a l’Alguer, on un 23% de la població té el català com a llengua inicial, el 88% de la població afirma que entén el català, el 50% el parla, el 35% el sap llegir i un 8% l’escriu..
D’entre les 50 dades que recull l’InformeCAT 17 també destaca que més del 75% dels comerços de Lleida, Tortosa i Girona inicien les converses en català; que cada unitat familiar de població refugiada que arribi a Catalunya tindrà un mentor lingüístic; o que per primera vegada s’ha anul·lat un examen d’oposició al País Valencià perquè no es va poder fer en català.
Pel president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, “aquestes dades demostren que la gent que viu als territoris de parla catalana, vinguin d’on vinguin, no tenen problema amb la llengua” i sentencia que “el català millora en tots els territoris”, per bé que “l’estat espanyol fa el que pot per fer-lo invisible”. Per Escuder, en alguns àmbits com els videojocs o el comerç la llengua viu “una anomalia que no tindria si tingués un estat a favor” però, en canvi, es troba “amb dos estats en contra”.
Precisament, en l’àmbit comercial, el president de l’ONG del català ha reclamat novament al Govern de la Generalitat de Catalunya que “estimuli i faci complir la llei del Codi de Consum”, aprovada l’any 2010 i que fa que actualment prop del 90% dels productes que es comercialitzen a Catalunya siguin il·legals. Escuder també ha avançat la voluntat d’adreçar-se a Amazon per “fer-los veure que el català pot significar una oportunitat per a ells”, ja que és l’únic dels 10 webs més consultats a Catalunya que no disposa d’una versió en la llengua pròpia.
Un joc de 8 preguntes per conscienciar sobre la salut del català
A banda de presentar l’informe, la Plataforma per la Llengua també ha posat en marxa un test per comprovar quin és el grau de coneixement sobre la situació actual del català entre el ciutadans. Mitjançant 8 preguntes sobre les diferents dades recollides a l’InformeCAT 17, que es poden contestar al web www.estimoelcatala.cat, els usuaris poden conèixer la salut del català i participar en un sorteig d’ una tauleta electrònica. La campanya, que s’anomena La salut del català, té per objectius incrementar el coneixement de l’informe i conscienciar els catalanoparlants sobre quins són actualment els punts forts i dèbils de la seva llengua.
Podeu consultar l’InformeCAT 17 complet en el següent enllaç: https://www.plataforma-llengua.cat/que-fem/estudis-i-publicacions/188/informecat-2017
