Durant les darreres setmanes, la Plataforma havia detectat que l’Ajuntament de Barcelona havia omplert els carrers de Ciutat Vella de cartells que informaven de l’estrena d’una Oficina de l’Habitatge al districte i de les ajudes que l’Ajuntament atorga per pagar l’IBI. En el cas de l’Oficina de l’Habitatge els cartells eren de titularitat del Consorci de l’Habitatge de Barcelona, ens en què també participa la Generalitat de Catalunya. La notícia és que la majoria d’aquests cartells no contenien cap informació en català, tot i que sí que tenien lloc per al castellà (que apareixia en primer terme) i altres llengües. D’aquesta manera, l’Ajuntament de la capital de Catalunya està distribuint cartells que exclouen la llengua pròpia del país i situen com a llengua principal la castellana.
Per bé que la marginació de la llengua catalana ja és un fet greu en si mateix, la situació esdevenia encara pitjor si es tenia en compte que el Consorci de l’Habitatge de Barcelona havia emplaçat aquests cartells exclusivament en carrers on s’acumula la immigració recent, com ara el carrer Ample, el d’en Robador i el Nou de Sant Francesc. En canvi, en zones com el Born i les proximitats de Sant Antoni, s’hi havien detectat alguns cartells en català, sempre en molt menor proporció. Si bé des de la Plataforma per la Llengua es veu positiu l’ús de llengües de les comunitats migrades, l’entitat també creu que aquests cartells sempre haurien de contenir una versió en català del text que es vinculés amb l’ús original de l’ens públic i que donés l’oportunitat a la comunitat migrada d’informar-se en la llengua pròpia de Catalunya i la seva capital. L’ONG del català considera que aquesta mena de polítiques discriminatòries són molt greus perquè donen a entendre que el poder públic assumeix que la llengua catalana no pot ser una eina de cohesió social i que ha de restar aliena a la immigració. Aquest posicionament esbiaixat no s’entén si no és com a conseqüència de prejudicis de tipus classista o racista que, a la pràctica, provoquen la segregació de la ciutadania de Catalunya en grups identitaris separats i estancs.
A més, l’ONG del català vol recordar que aquesta pràctica és contrària al Reglament d’usos lingüístics de l’Ajuntament de Barcelona, que en el seu article 14.1. indica que tots els cartells, opuscles i publicacions que editi l’Ajuntament s’han de fer normalment en català. L’article preveu l’ús d’altres llengües per a la mediació intercultural, però acompanyades de la versió en llengua catalana. Cal destacar que aquest article no es va veure afectat per la sentència del TSJC que va anul·lar alguns fragments del reglament.
És per aquests motius que la Plataforma considera que l’anunci de retirada d’aquestes campanyes és una molt bona notícia. Cal recordar que les pràctiques de tractament lingüístic diferenciat no fan cap favor a les comunitats immigrades i atempten contra les seves possibilitats d’inclusió i contra la cohesió social de la població.
