Durant el mes de febrer han tingut lloc a l’Ateneu Popular Sa Fera Ferotge de Blanes les primeres jornades feministes organitzades per Arran i pel col·lectiu antipatriarcal Sa Pedra Foguera amb el suport de la COS i la CUP. Cal reivindicar la importància d’aquestes jornades com a espai necessari de reflexió, debat i formació.
Betlem Cañizar Bel, activista i membre d’Alerta Feminista, va inaugurar el cicle amb un taller sobre feminisme i política municipal. La seva proposta: cal passar de les polítiques del què a les polítiques del com, no es tracta tant de farcir els programes electorals amb els “obligatoris” apartats de gènere com d’incloure el feminisme en tots els àmbits de la lluita institucional, en totes i cadascuna de les propostes.
Betlem Cañizar anticipà també la importància de l'economia feminista, visió crítica d'aquesta disciplina que proposa posar la vida i el benestar de les persones al centre de l'economia. Marina Sánchez, economista i membre del Seminari d'Economia Feminista, va explicar que a la universitat de seguida es va adonar que la visió que li explicaven a les aules es basa només en els guanys econòmics i deixa de banda aquelles tasques que no generen diners de manera directa: el treball domèstic i el treball de cures. Crua realitat i crues dades: el treball domèstic i de cures segueix estant en mans de les dones per molta imatge publicitària i de suposada modernitat vulgui projectar la nostra societat "igualitària".
Laura Marbiol i Patricia Bertolín van oferir un taller participatiu en el qual van desmuntar els mites de l'amor romàntic, aquelles creences que tenim integrades a causa del nostre l'imaginari col·lectiu i que sovint ens condemnen a caure en el parany de creure en la parella ideal. La creença que algú altre és la nostra "perfecta meitat", el mite de la "mitja taronja" del qual s'extreu la tòxica assumpció que sense parella som éssers incomplets, insegurs i dependents. Tal com explica Coral Herrera Gómez (a l'article inclòs a l'antologia En defensa d'Afrodita, editat per Tigre de Paper) l'amor romàntic no només és "una construcció social i simbòlica que varia segons cultures i les èpoques històriques" sinó un dispositiu de control social amb una dimensió econòmica gens menyspreable que canalitza l'estil de vida consumista de les societats capitalistes actuals. Marbiol i Bertolín van portar a l'Ateneu una proposta de treball pràctic sobre aquest tema i van convidar els assistents a reflexionar i a parlar de les seves pròpies pors i inseguretats a través de diverses dinàmiques partipatives. Una d'elles, en què cadascun dels participants havia d'explicar alguna anècdota que demostrés que "jo també sóc romàntica", evidencia fins a quin punt el patriarcat no és fora (o no només), sinó dins nostre.
D’altra banda, Maria Jesús Izquierdo, sociòloga i professora de la UAB, va capgirar la visió que sovint tenim del treball de cures. “Deixem de mirar què fan els homes i mirem què fan les dones”, així és com Izquierdo proposa un gir copernicà consistent a responsabilitzar les dones del paper que hi fan. La dona que assumeix el treball de cures pretén la omnipotència, és a dir, el “jo ho puc tot”. D’aquesta manera s’extralimita i no només exclou els homes sinó que els instrumentalitza, tot per aconseguir la seva omnipotència. Reivindicar només que es reconegui el treball de cures és perpetuar el model de la dona omnipotent. Cal treballar per al reconeixement del treball de cures però des de la reinvidicació de la reciprocitat home-dona per no perpetuar el model de la dona “que ho pot tot” o "que ho vol poder tot".
L’assemblea Justa Revolta de Sabadell va tancar les jornades amb la participació de dues membres d’aquest col·lectiu que van presentar el seu Protocol per a l’abordatge i la prevenció de violència masclista als moviments socials. Contràriament al que podríem pensar, dins l’esquerra independentista i antipatriarcal es produeixen també agressions masclistes. Aquest protocol és un treball encomiable, una eina rigurosa i útil i un referent imprescindible a tenir en compte.
A Blanes, aquestes jornades han sigut molt reveladores. El primer pas per a capgirar la lluita feminista: treballar des de l’assumpció que nosaltres som el patriarcat, l’encarnem i, per tant (femina sum, humani nihil a me alienum puto), mai cap masclisme ens és aliè.
