La investigació del cas Innova, sobre presumptes irregularitats en el hòlding d'empreses públiques de Reus, ha saltat aquesta setmana a totes les portades per l'operació judicial de dimarts, en què es van fer una vintena d'escorcolls i nou detencions al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. L'operació és fruit d'una de les deu peces en què ha derivat la instrucció del cas, que va començar el 2012 arran d'una denúncia del regidor de la CUP David Vidal. Jardiner de professió i regidor des del 2011, Vidal es va proposar de gratar fins a fer sortir a la llum totes les irregularitats que ensumava. 'El 2012 ja alertàvem que érem davant d'una presumpta xarxa criminal, una xarxa de gent organitzada que es dedicava a saquejar les arques públiques de la gestió sanitària aprofitant el seu coneixement', diu en aquesta entrevista. Ara el cas --en què s'investiguen presumptes adjudicacions il·legals, contractes fraudulents, entre més irregularitats del hòlding Innova-- esquitxa ex-alts càrrecs i directius de diverses empreses públiques de la sanitat catalana i alguns càrrecs polítics, com ara l'ex-batlle del PSC i l'actual tinent batlle de CiU.
—Tot va començar quan vau entrar de regidor a l'Ajuntament de Reus. Què us va fer sospitar que alguna cosa no quadrava?
—Abans de tenir representació a l'ajuntament ja havíem vist algunes pràctiques que ens feien dubtar. Com ara l'opacitat que hi havia en els sous o l'externalització sense control. El maig del 2011 vam entrar a l'ajuntament amb un regidor, que sóc jo, i en el primer consell d'administració d'Innova van demanar informació que, com a màxims responsables, teníem el dret de saber. Vam demanar que es fessin públics els sous dels gerents i que se'ns lliuressin els models de facturació de les empreses que formaven el hòlding municipal. L'empresa de més pes del hòlding és Sagessa, que, juntament amb l'Institut Català de la Salut, gestiona l'atenció sanitària des de Reus fins a Alcanar. També van instar el president, en aquest cas Carles Pellicer, de CiU, a fer auditories de gestió per tal d'explicar com es gestionaven els diners, del primer euro a l'últim. Però ens vam trobar amb la negativa: no volien fer públics els sous ni donar-nos la factura. Nosaltres teníem el dret d'obtenir aquesta informació, i els ho vam advertir.
—Quin argument feien servir per no donar aquesta informació?
—Al·legaven la llei de privacitat de dades. Una cosa absurda. Fins i tot el secretari general de l'ajuntament i l'interventor eren vetats i no podien entrar a Innova. Els vam dir que Innova no ens volia donar informació, i el secretari va fer un informe en què, basant-se en el cas Malaia de Marbella, deixava constància que jo, com a regidor, havia de tenir accés a tota la informació relacionada amb el capital públic participat de qualsevol empresa.
—I mentrestant vau esbrinar unes quantes coses…
—Durant aquest temps, vam descobrir que Josep Prat, que era director general d'Innova, adjunt a la presidència de Sagessa, president de l'ICS --l'empresa pública més gran de Catalunya-- i membre de la mesa del parlament per a la sostenibilitat del sistema sanitari públic, era també vice-president d'USP Hospitales, que és la xarxa hospitalària privada més gran de l'estat. Prat compaginava unes feines que defensaven els interessos privats amb unes altres que defensaven els interessos públics. I podia decidir des de l'àmbit central de Barcelona al mateix temps que tenia informació d'un altre àmbit territorial, el del Camp i les Terres de l'Ebre. Hi vèiem una incompatibilitat clara. Vam enviar un escrit de 250 pàgines a la fiscalia per dir que consideràvem que s'havien lesionat els meus drets com a regidor per no haver-nos donat la informació de Prat. A més a més, en aquell temps vam esbrinar que hi havia empreses que assessoraven l'ajuntament i que tenien al capdavant responsables que prèviament havien treballat al CatSalut.
—Josep Prat va acabar dimitint.
—Va dimitir l'endemà d'haver presentat la denúncia pels càrrecs que tenia a Reus. No va ser fins al juny, cinc mesos més tard, que va dimitir el càrrec de president de l'ICS.
—L'informe dels serveis jurídics municipals que va fer públic el batlle Carles Pellicer, el 2012, també va evidenciar algunes irregularitats.
—Quan es van lliurar els models de factures que havíem demanat ens vam posar a fer-ne buidatge per saber si Josep Prat havia aprofitat el seu coneixement com a màxim planificador de la gestió del sistema sanitari català per a cometre cap irregularitat. I hi vam trobar, entre més, factures de l'ex-director del Servei Català de la Salut, Carles Manté, i de l'ex-gerent d'infrastructures, Jorge Batesteza, per uns assessoraments a l'ajuntament no acreditats. A partir d'aquí, la denúncia agafa força i denunciem també una possible incompatibilitat de càrrecs, perquè, d'acord amb la llei, quan un alt càrrec deixa la feina s'ha d'esperar dos anys a facturar per una empresa que té més d'un 50% de capital públic.
—El cas s'ha anat fent cada vegada més gros.
—El 2012 ja alertàvem que érem davant d'una presumpta xarxa criminal, una xarxa de gent organitzada que es dedicava a saquejar les arques públiques de la gestió sanitària aprofitant el seu coneixement. I aquesta activitat delictiva comptava amb la col·laboració, l'encobriment o el silenci de persones vinculades a l'administració local o a alts càrrecs de la Generalitat. La investigació continua. El jutjat ha hagut d'obrir peces i subpeces, la majoria encara secretes. L'entramat societari és molt complex. No justifico que la justícia vagi lenta per aquest afer, però realment és molt complicat.
—Durant tot aquest temps, la CUP ha estat sola denunciant i perseguint el cas? No hi h hagut suport de cap més partit o de les institucions?
—No. De fet, quan el 2011 vam exposar que si no ens donaven la informació al consell d'administració aniríem a la fiscalia, no van fer sinó ratificar Josep Prat. Van tornar a votar el seu nomenament per fer compatible el càrrec i l'activitat com a director general d'Innova amb la presidència de Sagessa i els càrrecs de vice-president d'USP Hospitales i president de l'ICS. El van ratificar en el càrrec quan ja se sabia tot el que hi havia. Per exemple, quan Carles Pellicer va arribar a l'ajuntament, va dir que havia vist la factura de Manté per assessorar l'ajuntament i que l'havia aparcada i no l'havia pagada. Per tant, sabia que hi havia alguna cosa i no ho va denunciar.
—Penseu que s'han aclucat d'ulls?
—Sí. I la qüestió és que tots els partits van ratificar el seu nomenament. Érem els únics que alertàvem i exigíem que Prat havia de donar compte del seu sou. Ha estat una llarga travessa i ens hem trobat sols. Sí que hem comptat amb alguns periodistes, com la gent de Cafè amb Llet, periodistes d'El País, l'Alfons Quintà, i sobretot les plataformes d'usuaris i els sindicats, que fa anys que havien denunciat alguns casos. Han estat el suport que no hem trobat dins la institució.
—Quan vau començar a gratar, comptàveu que esquitxés tant aquest cas?
—La sorpresa va ser descobrir que l'any 2011, en plena crisi, Prat cobrava 260.000 euros l'any, que és el triple del sou del president de la Generalitat. Com podia ser que aquest home, que no cobrava de l'ICS i segurament no cobrava de cap càrrec, cobrés tot això de l'ajuntament? Teníem alguna intuïció. Tenint en compte la manca de regulació que hi ha, és molt fàcil que hi hagi persones que s'hi vulguin lucrar.
—A què atribuïu el silenci o la inhibició? A la por? A considerar que són pràctiques tolerables?
—Jo crec que les empreses municipals han estat utilitzades com a eines polítiques. Com que es podien contractar persones i empreses pràcticament a dit i ningú no mirava, la persona que volia aprofitar-ho per a lucrar-se ho podia fer, i ja els estava bé. Era una eina que feia possible d'endeutar l'ajuntament sense computar directament a l'ajuntament: així com el secretari o el notari no deixarien mai que un contracte no sortís d'una licitació pública, allí no hi havia ningú que ho controlés. Tant als qui manen com als qui són allí per a escalfar la cadira i cobrar dietes ja els estava bé. I així és com la ciutat es va anar endeutant i persones que sabien com funcionava aquest sistema sanitari i sabien els punts febles per a atacar i rebre'n un lucre personal ho van fer.
—Voleu dir que hi ha hagut connivència per part de la conselleria d'ençà que es va constituir el hòlding el 2002, amb el govern tripartit?
—Sí. Qui manava era Josep Prat, com a director general de l'ICS. Prat va planificar territorialment com havia de ser la gestió sanitària. Era l'ideòleg del sistema sanitari català, i els altres van legitimar tot aquest sistema. Hi ha una confrontació entre el dret mercantil privat i el dret administratiu públic. Uns, amb diners públics, aplicaven el dret mercantil privat per tal d'evitar la fiscalització si s'apliqués el dret administratiu públic, i aquest és el debat. L'aplicació del dret privat en empreses cent per cent públiques ha estat pensada per Josep Prat i legitimada per Marina Geli i Boi Ruiz. Això ens ha portat a aquesta denominació de la 'nova gestió pública', que és un esquema híbrid: al final són quatre gerents que fan i desfan. Les empreses on s'ha aplicat aquest model de gestió han acabat essent les més endeutades de Catalunya. Penseu que el 85% de la contractació que fa el grup Sagessa no compleix els requisits de la llei de la contractació pública.
—Això encara pot anar més enllà? La capsa de Pandora tan sols s'ha obert?
—Em penso que serà una instrucció llarga, com la d'Andalusia amb els ERO. L'altre dia parlava amb Agustí Colom, ex-síndic de comptes d'ICV al parlament. Ens va dir que, com a síndic, no havia tingut mai accés als comptes de cap centre hospitalari de manera completa, que sempre li faltaven coses. Què vol dir això? Que el govern dóna diners i no fiscalitza? Doncs sí. Amb la sanitat hi ha molt de merder i això no s'acaba aquí, s'anirà enfilant. Si les persones que van nomenar aquests càrrecs ho sabien i hi ha proves que ho sabien i que encobrien activitats delictives, no m'estranyaria que continuessin encausant gent de la conselleria de Sanitat i que puguin arribar fins al conseller.
—Que hi hagi hagut l'operació d'escorcolls tan visual ara, i un mes abans d'unes eleccions, ho considereu casual?
—No crec que siguin tants agents per a tots els escorcolls que hi ha hagut. Però guardo prudència, tot esperant de saber el resultat d'aquesta operació. Si serveix per a posar damunt la taula tots aquests milions d'euros facturats sense control i per a agafar els qui ho encobrien, potser serà justificada. Una altra cosa és que això hagi estat una operació de cara a la galeria. Aleshores ho criticarem. Però ara no puc fer-ne cap valoració. La peça encara és secreta i passarà un temps fins que es pugui tenir accés a tota l'operativa.
