Baños ha participat en dos actes organitzats per la CUP Mataró en el marc de la campanya per les eleccions del 24 de maig i ha demanat el vot per la Candidatura d’Unitat Popular. Per l’escriptor i periodista la independència és l’instrument indispensable per construir una República que retorni les sobiranies al poble, que superi la dictadura dels mercats sobre les polítiques econòmiques i socials, que desconnecti d’unes institucions espanyoles que no han trencat amb l’herència franquista, que construeixi unes institucions noves, democràtiques i orientades a servir al poble. Per això, no es pot entendre la lluita per la independència sense la lluita social i viceversa.
Baños ha posat de manifest que el procés per la independència no és una guerra de banderes, de llengües o d’identitats. És una lluita per recuperar sobiranies que no es podran recuperar en un Estat espanyol que una vegada i una altra ha posat de manifest la seva incapacitat de posar-se al servei de la gent i els pobles hi viuen.
Baños ha volgut explicar que trencar amb l’Estat espanyol no és trencar amb Espanya, ni amb la seva gent. La majoria dels catalans tenim vincles familiars, emocionals o culturals amb Espanya. La independència no significa trencar ni renunciar de cap manera a aquests vincles. Aquesta és una trampa que acostumen a utilitzar els que volen que res canviï. Voler construir una República més democràtica i justa no vol dir renunciar ni a la llengua ni a la identitat. Volem una República amb identitats obertes, diverses, complexes i riques.
“No conec cap pare ni mare que no vulgui que els seus fills aprenguin de tot a l’escola”. En aquest sentit, Baños ha defensat la immersió lingüística i ha recordat que aquest sistema es va assolir gràcies a la reivindicació de les famílies d’origen immigrant dels barris populars de Santa Coloma de Gramenet, de la Trinitat…
Per últim i per desmuntar els arguments d’aquells que volen fer creure que el projecte il·lusionant i transformador d’una nova república divideix al poble, Baños ha fet evident que la divisió a Catalunya és entre aquells que tenen por i aquells que han perdut la por. Aquells que tenen por, els espanten les urnes i el canvi social. Però la gent està perdent la por a cops d’il·lusió i de compartir el projecte del canvi i la transformació.
