A finals d'aquesta setmana un company de lluita, un company de viatge, ens ha deixat immerses en un dolor difícil de pair. Una persona jove, noble, plena d'ideals i que s'havia guanyat el respecte i l'estima de totes les companyes del Casal Sageta de Foc ha deixat d'estar al nostre costat en circumstàncies que costa massa d'assimilar, si és que hi ha alguna mort que sigui fàcil d'assimilar. La negació, la ràbia, el dolor, la incomprensió es van succeint en una dansa salvatge i sense ordre.
Es dóna la ironia que aquesta pèrdua ha irromput enmig d'una lluita aferrissada per la vida. Les protestes per a l'obertura de la Unitat d'Hemodinàmica a l'Hospital Joan XXIII les 24 hores al dia, els 365 dies l'any, i la garantia que fins que no es materialitzi aquesta obertura, es garantiran guàrdies localitzades les 24 hores, per tal que no s'hagin de traslladar més pacients fins a Bellvitge.
La cerimònia preparada pels companys i companyes de la Sageta de Foc, un acte líric carregat de sensibilitat i d'amor, va aplegar massa persones per a les menudes sales del tanatori de la ciutat. Va ser un acte poètic de reconeixement, de record i de comiat en el que la lluita va ser-hi present en tot moment.
Al mateix temps tenia lloc la manifestació multitudinària en defensa de la sanitat pública, a través de la reivindicació de l'obertura de la unitat d'hemodinàmica les 24 hores. Una manifestació encapçalada per pacients d'aquesta unitat, que va aplegar més d'un miler de persones, moltes de les quals marxaven des dels barris de ponent, com a mostra de condol envers el pacient infartat que va morir en el trasllat, Enrique Gherón. Una manifestació que clamava per una correcta atenció sanitària, i per la dimissió dels dirigents polítics que enlloc de vetllar pels interessos del poble es lucren a costa seva.
La cerimònia cloïa amb l'emotiva versió de la cançó partisana, amb la que el Cor Sageta de Foc posava la pell de gallina a totes les assistents. Impossible evitar plorar, però el comiat continuava. Els companys i companyes de qui ens ha deixat marxaven cap al punt on va tenir lloc la fatalitat. Amb un gran mural, mitjançant un acte de desobediència, deixaven constància de l'empremta que aquest noi inquiet, noble, valent, sol·lícit i amb tocs de deliciosa excentricitat, ha deixat en tots i totes nosaltres.
La manifestació cloïa a l'Hospital Joan XXIII, però la reivindicació seguia fins a la seu del CatSalut, on companys i companyes es trobaven tancades per pròpia voluntat per a exigir que els responsables polítics es comprometin a garantir el dret a salut de la població del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. La solidaritat i el suport dels centenars de persones que s'hi van desplaçar traslladaven ànims als ocupants de l'edifici. I la tancada que segueix en peu darrera la consigna «No Marxarem. Resistim!» 48 hores abans, ell també hi havia donat suport.
Un darrer brindis a la Sageta de Foc.
El dia acaba amb l'emissió de l'esfereïdor documental de Metromuster, Ciutat Morta. Com esquerdar la vida de cinc joves, fins al punt màxim que una d'elles acabi suïcidant-se, per tal de mantenir un muntatge policial que resulta políticament més còmode. Tortures, vexacions, agressió física i psicològica,... i posterior manipulació per part de les forces policials. Una cançó desgraciadament massa coneguda. Centenars de persones s'aplegaven a la plaça Sant Jaume preses de la indignació i exigint la reobertura del cas 4F.
Un brindis etern a la Sageta de Foc.
Avui la brigada municipal esborrava el mural de comiat al nostre company. No convé que hi hagi mostres de solidaritat, de camaraderia entre lluitadors i lluitadores, llaços perillosos per a la salvaguarda de l'ordre social imperant. No passa res, no podreu esborrar el seu record, la seva petjada, les nostres ànsies de llibertat, les mateixes que ell tenia, les que compartíem en el dia a dia.
È questo il fiore del partigiano
o bella ciao bella ciao bella ciao ciao ciao
è questo il fiore del partigiano
morto per la libertà
«No t'oblidaré Xupi,
des del teu record
fins la victòria sempre»
