Aquest Nadal s'ha fet evident la participació en quintos a nombrosos poblacions catalanes. El joc típic nadalenc i de profundes vinculacions republicanes i populars ha revifat enguany i s'ha consolidat com un joc participatiu, crític i allunyat del model lucratístic i enganyós de les màfies dels jocs i apotes, a mans del monopoli de les diferents administracions.
Tot i la persecució puntual, com el cas de quintos populars perseguits pels Mossos d'Esquadra i Jocs i Apostes de la Generalitat de la CAC, que volia fer prevàler el monopoli dels jocs d'atzar i els guanys que se n'obtenen, el quinto popular ha romàs durant aquestes darres dècades i més recentment s'ha eixamplat entre el teixit popular del país.
El joc del quinto, també anomenat segons la zona quina, o plena o loteria vella, típic de les dates nadalenques que es juga a diversos llocs del Vallès, del Baix Llobregat, de l'Empordà, de la Cerdanya, del Garraf, del Ripollès, la Safor i d'altres comarques del Principat i valencianes. També és tradicional a Catalunya Nord per les festes de Nadal, on rep el nom de "rifla".
El quinto, arrelant a l'independentisme català
A diversos casals i ateneus independentistes de poblacions com Sant Cugat (foto, La Guitza), Rubí (CRAC) Sabadell (La Quartera, Casal Can Capablanca), Terrassa (Ateneu Candela), Berga (Casal Panxo), Vilanova (Ateneu Vilanoví), Vilafranca (Casal Popular) o Barcelona (La Cruïlla, Noi Baliarda) i en moltes altres poblacions s'hi han celebrat quintos de nadal, organitzats per entitats del teixit populars i amb un clar component independentista, amb variants i pecularitats locals, com la persona que canta els números, anomenada lloro, i les dites i acudits tradicionals o d'actualitat, amb crítica política i social, i amb un toc d'humor que converteix el joc en una festa.
