Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
1983- La Guardia Civil segresta Lasa i Zabala

La Guardia Civil segresta Lasa i Zabala

16/10/1983

A les 0:30 hores del 16 d'octubre de 1983 Jose Antonio Lasa Arostegi (Joxean) i Jose Ignazio Zabala Artano (Joxi) van ser segrestats a Baiona (Iparralde) per membres del GAL. Seguint instruccions del general Galindo, els portaren al palau de La Cumbre, a Sant Sebastià, on foren torturats. Setmanes més tard, el general Galindo, amb coneixement del governador civil Julen Elgorriaga i del tinent-coronel Ángel Vaquero, ordenà llur desaparició. Els guàrdies civils Enrique Dorado i Felipe Bayo els dugueren a Busot (Alacantí), cavaren una fossa, i el primer els disparà tres trets al cap. Després els enterraren.


Les seves despulles foren trobades el gener de 1985 però van romandre sense identificar fins al 1995, ja que els cossos havien estat enterrats en calç viva, cosa que va dificultar la seva identificació. Al funeral pels dos activistes assassinats, l'ertzaintza carregà contra els familiars dels morts.

Valora
Rànquings
  1. Accions de protesta contra CaixaBank (patrons de la Fundación Princesa de Girona) i la mateixa seu de la FPdGi una setmana abans dels actes Borbònics a Catalunya
  2. La Coordinadora Antimonàrquica de les Comarques Gironines convoca una doble mobilització contra la visita reial a Sant Martí d’Empúries
  3. La Fundació Reeixida reivindica els 43 independentistes morts i ferits durant la resistència al cop d'estat del 18 de juliol de 1936
  4. Xavier Barberà: «Els independentistes també lluitem pel nostre alliberament de classe»
  5. Incendis: quaranta anys repetint el mateix diagnòstic
  6. "Canigó" va publicar fa cinquanta anys el primer gran relat de Carles Garcia Solé sobre la fugida de Segòvia
  7. La CUP denuncia un possible apartament turístic irregular vinculat a l'alcaldessa de Cadaqués
  8. Convocada una Assemblea Popular Municipalista per debatre el futur de Barcelona
  9. Homenatge als "Patriotes" que fa seixanta anys van segrestar la Mare de Déu de Núria per desafiar el franquisme
  10. La Marxa de la Llibertat: "Cinquanta anys del primer gran acte de desobediència civil dels Països Catalans"
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid