La Marxa de Torxes per la Independència, pretén ser l’expressió popular i col·lectiva de reivindicació nacional del poble català. “Un acte que estimuli el caràcter col·lectiu, que ens mostri com el poble que volem seguir essent i que mostrem amb orgull” segons l'organització. Enguany, les poblacions adherides ja sumen més de 200, i és possible que aquesta xifra s'aproxime a les tres-centes. Cal tenir en compta, que a moltes poblacions es fan marxes que l'organització no pot contabilitzar al no haver-se adherit.
El manifest que s'ha consensuat per aquesta edició se centra en tres punts: "Unitat d'acció, Dignitat Nacional i Una sola nació". Pel que fa al primer punt, reclama la "Unitat d'acció"de les forces polítiques i la societat civil en un únic objectiu: fer tots els passos necessaris per arribar a la constitució d’un estat català independent. Un sol objectiu per una única nació. Sobre la "dignitat nacional", assenyala que cal ser conscients del moment històric, i demana que totes les forces polítiques nacionals cal que es presentin a les properes eleccions amb la clara i inequívoca proposta, als seus programes electorals, d’avançar decididament en el camí de la independència nacional. I pel que a "una sola nació" diu que "La nació catalana no serà lliure del tot fins que no torni a ser completa. Tot i acceptant els ritmes dispars que els diferents territoris de la nostra nació viuen en el seu procés d’alliberament, el poble català ha de deixar ben palès que no renuncia a la seva integritat territorial i que aspira a la construcció dels Països Catalans com a entitat nacional reunificada".
L'any passat, l'organització va comptabilitzar 102 Marxes
Un total de 102 Marxes de Torxes van encendre en flames el nostre país aquest 10 de setembre, vigília d'una Diada que ha estat també històrica. Ha estat un rècord de marxes, però també ho ha estat de participació, d'il·lusió i de compromís. Els catalans vam tornar a sortir al carrer d'una manera massiva i desacomplexada, i gairebé totes les marxes han aconseguit els seus propis rècords de participació.
Així, Vilafranca va aplegar més de 5.000 persones, Manresa unes 3.800, Girona prop de 2.000 o les 1.000 de la primera edició a Igualada, entre les Marxes més concorregudes.
