El passat 2 de febrer l’Assemblea Nacional de la Coordinadora Obrera Sindical (COS), tinguda a València, va incloure en la ponència d’Acció Sindical una referència amb la finalitat de promoure l’aprenentatge, la difusió i l’ús de la llengua internacional esperanto. Des d’un punt de vista internacionalista, aquesta llengua és un instrument de comunicació igualitari que afavoreix la democràcia lingüística, ja que no privilegia una comunitat lingüística per sobre de les altres; des d’un punt de vista de classe, ofereix un aprenentatge més ràpid que el de les llengües nacionals, i sobretot més barat, al marge de la gran indústria d’ensenyament de llengües, cosa que la fa més fàcilment accessible a les classes populars, segons ha manifestat el sindicat, a través del seu web.
Amb aquesta publicació, la COS pretén cobrir un buit que es feia notar en la manca de material didàctic en català en suport paper, cosa que contrastava amb la relativa abundància de recursos en línia (esperanto.cat). Al mateix temps, es recupera un element fonamental de la cultura obrera en una època en què la cultura “comercial” es vanta d’haver triomfat sobre la cultura popular. Aquesta segona edició de la Introducció a la llengua internacional esperanto en els Quaderns de Formació del sindicat va aparèixer al juny, i immediatament es va distribuir a la Fira Alternativa de València i a l’Encontre Valencià d’Esperanto d’Oliva. També, des de la COS han anunciat que es poden demanar exemplars d’aquesta nova edició a través del seu correu electrònic (info@sindicatcos.cat) o bé consultant-ho a través del web.
L'esperanto i els Països Catalans
L’esperanto fa temps que ha rebut suport als Països Catalans. L’any 1902 van aparèixer els primers grups esperantistes organitzats. El setembre de 1909, poc després de la Setmana Tràgica, tingué lloc a Barcelona el V Congrés Universal d’Esperanto, amb un postcongrés a València (Ferrer i Guàrdia fou arrestat quan eixia de casa per anar al Congrés). Aquell any, l’advocat esperantista i pioner de l’aviació Ernest Archdeacon, que havia assistit al congrés, va declarar: 'Els catalans em van meravellar per la facilitat amb què parlaven esperanto. Ho vaig poder observar en simples treballadors de Barcelona, vertaders esperantistes que no tenien temps de participar en els congressos ni diners per a pagar els deu francs de la quota del congrés. Els esperantistes abunden entre els treballadors de Barcelona'.
L’any 1910, en el congrés fundacional de la Confederació Regional de Treballadors de Catalunya —que l’any següent esdevindria la Confederació Nacional del Treball (CNT)— es va recomanar a les associacions obreres de promoure l’aprenentatge i l’ús de l’esperanto. Aquest suport del moviment obrer a la llengua internacional va anar intensificant-se cada vegada més fins a assolir l’apogeu durant la revolució i la guerra contra el feixisme (1936–1939). Després de la guerra tant el moviment obrer com l’esperantista es van afeblir per l’extermini d’activistes que portaren a cap els feixistes genocides espanyols.
L’any 2011 alguns companys de la Coordinadora Obrera Sindical van organitzar un curs d’esperanto en el Casal Obrer i Popular Francesc Santacatalina de l’Olivereta-Nou Moles (València). L’any següent apareixia la Introducció a la llengua internacional esperanto: Gramàtica i vocabulari bàsics dins els Quaderns de Formació de la COS. Aquesta obreta pretenia oferir als principiants, de manera assequible i en català, els rudiments de la llengua internacional, i es basava en l’obra L’esperanto: Gramàtica i vocabulari bàsic, publicada al final del decenni dels vuitanta pel grup Ĝirona Espero, que havia servit de material didàctic per al curs.
