El text que ressenyem és un opuscle de 15cm x 15cm, de 18 pàgines, que combina 14 il·lustracions amb el mateix nombre de textos. Alguns dels títols són: Premsa satírica i sainets (1859-1900). El primer valencianisme polític (1990- 1918). Les Normes de Castelló (1932). La primavera cultural (1931-1936). La Conselleria de Cultura del Consell Provincial de València (1937-1939). L’explosió Fusteriana ( 1962-1977).
L’opuscle, és el recull de l’exposició itinerant que s’acaba d’inaugurar a l’Octubre, Centre de Cultura Contemporània de València, i que en els propers mesos visitarà diverses poblacions del País Valencià.
La mostra està formada per dinou expositors, on s’explica el procés de recuperació lingüística i cultural del País Valencià, des del segle XIX, fins al Fusterianisme, fent èmfasi en la dècada republicana. Per a veure els continguts sencers de l’exposició (en format pdf), es pot enllaçar al web: www.irla. cat/ expovalencianisme. Complementant l’exposició s’ha posat en marxa un altre lloc web: www.memoriavalencianista.cat, una hiperenciclòpèdia històrica del valencianisme, amb 203 biografies i 4 publicacions digitalitzades.
L’opuscle és editat per la Fundació Josep Irla, amb l’assessorament històric i la documentació de Josep Vall, Antoni Furió, Pau Viciano i Arnau Albert.
Massa sovint la nostra dinàmica política, immersa en la lluita contínua amb el govern de l’Estat, ens fa oblidar la problemàtica dels germans del sud i el projecte polític compartit dels Països Catalans, on ens hem de retrobar valencians, illencs i catalans.
Atesa la situació actual del País Valencià, podem pensar en una reedició de la Batalla de València del període de la Transició? Aquell procés impulsat pels aparells de l’Estat i la dreta valenciana, en què consideraren la baula més feble dels PPCC el País Valencià, i per tant, objecte directe de les seves maniobres assimilacionistes. Del 1975 al 1980, al País Valencià es compraren les voluntats dels valencianistes que estaven en venda, i es distribuïren bombes als intel·lectuals catalanistes, suposadament al servei de l’imperialisme i l’or català, com Joan Fuster ( 1922-1992), Manuel Sanchis Guarner ( 1911-1981), Els directors visibles de l’operació política, foren Abril Martorell, Emilio Atard i Manuel Broseta.
Ara, però, en un context de crisi i desprestigi de l’Estat no és tan senzill que aconsegueixin d’imposar les seves mentides i la seva política espanyolitzadora. Hem de reivindicar la història compartida amb el País Valencià, i la necessitat de compartir esforços en la consecució de l’objectiu compartit dels PPCC.
