El sector de l'ensenyament públic de les Illes Balears va realitzar aquest dimecres la primera part d'una sessió doble de vaga en contra de les polítiques educatives del Govern de les Illes Balears i la reducció dels pressupostos en educació que s’ha realitzat al llarg dels darrers anys.
Els sindicats STEI Intersindical, FETE-UGT, ANPE i FECCOO i el col·lectiu de professorat de l’ensenyament públic de les Illes Balears ha convocat dues jornades de vaga: la d'aquest dimecres i la que tindrà lloc el 20 de març.
Centenars de persones es van concentrar davant les delegacions d'Educació de les illes d'Eivissa, Mallorca i Menorca i a la Plaça de la Constitució de Formentera. De la seva banda, el col·lectiu independentista recentment creat a Eivissa, Sa Bassetja, va realitzar una acció a la Delegació de la Conselleria d'Educació a Eivissa. El dia 20 se celebrarà una manifestació a l’horabaixa a les illes d’Eivissa, Mallorca i Menorca.
La vaga del sector de l’ensenyament compta amb el suport de la COAPA i també dels estudiants. Dins aquest consens al sector educatiu, la Plataforma d’estudiants té convocada una vaga d’estudiants per aquest dijous. Així mateix, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans va realitzar mobilitzacions aquest dimecres i també n'ha convocat per al 20 de març. Ahir, centenars d'estudiants de secundària es van manifestar a Palma per una educació pública i popular.
Els convocants de la doble vaga rebutgen unes mesures "que estan encaminades a preparar el terreny al projecte de reforma educativa LOMQE que cerca acabar amb el model educatiu actual i convertir l’escola pública en una xarxa de caire purament assistencial, deixant pas lliure a la iniciativa privada".
D'altra banda, exigeixen al conseller Bosch que escolti el clam del 87% de famílies que, el curs passat, triaren el català com a llengua de primer aprenentatge; o que revisi quin grau d’acolliment i adhesions va suscitar a l’ensenyament públic el Pla Pilot per a l’ensenyament Plurilingüe.
Segons els sindicats, el decret de tractament de llengües "trenca el consens que s’havia mantingut fins ara de considerar el català la llengua vehicular de la nostra escola" i consideren que "és un intent de capgirar els actuals projectes lingüístics de centre que sí compten amb el suport de tota la comunitat educativa".
