A la xarxa es recorda aquests dies els 10 anys que va morir Joan Sardà i Verdier, veterà independentista i un important puntal al Baix Llobregat.
Havia nascut a Sant Boi el 23 de maig de 1910 i de ben jovenet ja va militavar en organitzacions independentistes. Pertanyia a la generació que va proclamar la República del 14 d'abril i que va fer la guerra per defensar-la del feixisme.
Sardà va ser voluntari de la Centúria Rafael Casanova, organitzada a Sant Boi per molts voluntaris provinents del nacionalisme radical català. Vava participar en els Fets del 6 d’octubre de 1934, i va lluitar al front i va participar de l'intent d'alliberar Mallorca, en l'expedició comandad pel capità Albert Bayo.
Un nota en memòria de Sardà coincidint amb el 10è aniversari del seu traspàs el descriu com un resistent independentista, que feia de "cambrer sorrut del Pirret, des d'on era el referent dels joves independentistes santboians." A Cal Pirret de Sant Boi fa pocs anys, encara en vida de Sardà, s'hi va col·locar una placa recordatòria i d'homenatge a dos santboians militants de Terra Lliure ja desapareguts, Julià Babia i Albert Ibañez, amb la llegenda "Cal Pirret, lloc de trobada de vells separtistes i joves independentistes revolucionaris."
Militant del FNC, especialista en passos fronterers va ser detingut a Barcelona l’any 1941 amb documentació falsa. Sardà, en la lluita contra l'ocupació feixista de l'Eix, va fer tasques de suport als serveis secrets britànics durant la II Guerra Mundial. No va deixar de militar mai. A inicis dels anys vuitanta, mentre alguns militants del FNC van ingressar a CDC però en Sardà no els va acompanyar, ja que es considerava que ell era "independentista" i d'esquerres; més endavant va refundar ERC a Sant Boi. Precisament ERC de Sant Boi va batejar el casal de la secció local amb el seu nom, i va instituir uns Premis Joan Sardà d'àmbit local.
El 1941 fou empresonat. Després treballà de cambrer, més de trenta anys, al popular i desaparegut bar Pirret. En diverses ocasions, va encapçalar les llistes d’ERC a les eleccions locals.En aquesta mateix nota en memòria de Joan Sardà es transcriu un fragment de les memòries d'en Jaume Martínez Vendrell, dirigent de la Secció Militar del FNC i represalitat als anys 40, 70 i 80:
"En Joan Sardà era ben bé un de la nostra colla. Havia estat cambrer del bar més popular i conegut de Sant Boi. Amb tres anys més que jo, se n’havia començat a parlar per tota la comarca quan el van detenir pels fets d’octubre de l’any 34. per a nosaltres havia tingut una aurèola de màrtir per la pallissa que es deia que havia rebut en no voler donar cap nom als policies que l’interrogaven i en no voler parlar en castellà. Afiliat, abans que ningú del nostre grup, a Nosaltres Sols, recordo que fou amb la seva pistola Astra del 9 curt que vaig tirar els primers trets de la meva vida. Voluntari també al desembarcament de Mallorca, sempre l’havíem trobat als llocs de més perill i sacrifici. Ara, a l’exili, així que en tenia ocasió, s’apuntava per tornar a la brega”
