Indults a la carta, misèries al poder

Fa gairebé tres mesos que en David Reboredo es troba engarjolat a la presó gallega d'A Lama (Pontevedra). El delicte: haver-se-li incautat dos paperines d'heroina durant el període en el qual va caure en el frondós pou de les drogues. Justament quan s'havien complert sis anys d'aquest malson, en què el jove extoxicòman s'ha refet ajudant a altres persones afectades per aquest terrible flagell, la justícia se l'ha endut a la presó sense considerar el seu recorregut vital. Tan implacable ha estat la decisió que el seu pare Edmundo, astorat davant l'auto judicial, mou cel i terra amb l'objectiu que el govern espanyol indulti en David, ja que "no es pot enterrar així un jove que ha aconseguit vèncer les drogues".

L'empresonament d'en David Reboredo, de qui diversos col·lectius també reclamen la seva posada en llibertat, contrasta amb la indulgència amb què l'Executiu del PP ha tractat casos que no haurien de figurar en les urgències de la justícia reparadora. És el cas d'en Ramón Jorge Ríos Salgado, el conductor suïcida condemnat a 13 anys de presó per haver causat la mort de tres adolescents, al qual el PP ha indultat tot convertint el seu delicte en una multa de 4.800 euros.

També, poques setmanes després que Reboredo ingressés a presó, el govern espanyol indultava els quatre mossos d'Esquadra condemnats per torturar i maltractat a un home detingut per error a la comissaria de les Corts de Barcelona. I no gaires dies enrera, feia el mateix amb l'exalcalde i quatre regidors del PP de la localitat malaguenya de Valle de Abdalajís, sentenciats per 12 episodis continuats de prevaricació urbanística comesos entre els anys 2001 i 2004.

Aquests indults, sumats als concedits recentment pel ministre Alberto Ruiz-Gallardón als dirigents d'Unió Democràtica condemnats el 2009 pel cas Treball o als dos oficials responsables de les falses identificacions de les víctimes del Yak-42, posen en entredit el caràcter equànim de la justícia oficial, alhora que ens evoca a aquella frase d'Hanna Arendt segons la qual "el poder es protegeix a si mateix".

La revolcada democràtica que s'alvira amb la fi de la Transició espanyola, moribunda en tots els seus aspectes, hauria de propiciar un canvi de paradigma pel que fa al concepte de la justícia. Sobretot perquè sigui veritablement independent, capaç de no establir privilegis i prou exemplar per adaptar-se als valors d'una societat avançada. Reboredo, víctima d'una injustícia malèvola, espera l'auto que li permeti, com diu el seu pare, "una oportunitat per continuar amb la seva vida".