La CUP s'ha sumat a la inciativa del Grup de la Recerca de la Memòria Històrica de Mataró per recordar públicament, cada 27 de gener, els mataronis morts en els camps nazis i per preservar la memòria davant dels intents d'alguns sectors polítics de reflotar les idees nazi-feixistes.
L'historiador Agustí Barrera ha documentat (en aquest treball) fins a 10 mataronins exteminats als camps de concentració nazis. Són les persones següents: Ramon Amiento Carmen, Josep Duran Martori, Josep Ferrer Coll, Josep Herrera Altimira, Josep Julià Mendoza, Joaquim Mir Burgada, Juli Pey Torrens, Camil Quintana Bassas, Elies Soriano Gonzàlez, i Francesc Verdalet i Guardiola, assassinat a Mauthausen el 27 d'octubre de 1941 amb una injecció de benzina al cor.
Alliberament del camp d'estermini nazi d'Auschwitz
El 27 de gener de 1945 l'Exèrcit Roig va alliberar el camp d'extermini nazi d'Auschwitz i es va destapar la barbàrie comesa pel nazisme, que havia dissenyat un model de societat basat en l'exclusió de la diversitat, la xenofòbia i el racisme. Els camps d'extermini eren la conseqüència tràgica del nazisme, que va portar la mort i la destrucció arreu d'Europa. L'estat alemany va planificar la liquidació de jueus, gitanos, homosexuals, sindicalistes, discapacitats, etc. Dins d'aquest capítol de la història contemporània, també cal incloure els republicans catalans i espanyols exiliats a França arran de l'ocupació franquista, que amb l'inici de la Segona Guerra Mundial van ser tractats com a apàtrides i alguns dels quals van acabar deportats a camps de treball i extermini nazi.
