Sóc un català que, per diverses raons que ara explicaré, no podré exercir el dret a vot el proper 25 de novembre, en unes eleccions que sembla que seran molt importants per al futur del nostre poble.
M’agradaria que si decideixes votar per mi, sàpigues quin seria el sentit del meu vot. Tant si votes, en comptes d’abstenir-te, o canvies l’orientació del teu vot per fer-me aquest favor, t’estaré profundament agraït.
Jo sóc, abans de qualsevol altra consideració, un treballador, amb la consciencia de ser-ho i la voluntat d’acabar com abans millor amb tota mena d’injustícia social. Avui en dia no hi ha cap raó per mantenir la divisió social en classes. Ara tinc el salari retallat en aproximadament un 35% des que va començar l’esclafit de la crisi i he pogut comprovar en carn pròpia, com des dels sectors empresarials, bancaris i burgesos l’aprofitaven per reestructurar el seu sistema d’acumulació i ampliació de guanys i capital a costa del conjunt de les persones que són com jo, i segurament com tu, treballadores.
He pogut comprovar també com la suposada divisió de poders en l’esquifida pseudodemocràcia en què vivim no existeix i com l’estat i tots els seus poders s’han abocat a ajudar la banca i multinacionals, generant decrets i més decrets no sols per retallar els nostres salaris i drets, sinó també i sobretot per dificultar per sempre més la possibilitat de poder autoorganitzar-nos i poder decidir el futur, el nostre i el del país. Els poders autonòmics no sols no s’hi han oposat, sinó que han segut capdavanters en la implementació d’aquestes polítiques neoliberals.
Sí, sóc una persona d’esquerres i et demano un vot d’esquerres. És clar que la visió que tinc de l’esquerra que participa del sistema no és molt millor que la que tinc de la dreta. Al cap i a la fi, són dues cares de la mateixa moneda, ja que en els moments cabdals sempre troben l’argument apropiat per assumir la política de les dretes de sempre. Tot i que ara et demano que votis per mi, no m’agrada la delegació permanent i prefereixo cercar mètodes més participatius, inclusius i horitzontals. Et demano que cerques una opció d’esquerres que incorpori aquests valor. Ho faràs?
Vull dir-te també, que em preocupa molt tots els temes relatius a les llibertats individuals i col·lectives i comparteixo amb molta gent la necessitat d’una societat equitativa entre dones i homes i on cada persona puga viure lliure i igual amb les seua identitat sexual i de gènere, de pensament, de vida i, en definitiva, també de forma de relacionar-se amb la natura, tot i que considero que hem de canviar i molt la nostra forma antropocèntrica de relacionar-nos amb el medi en general i amb la resta d’espècies vives en particular.
Et deia al principi que sóc català, és a dir, que no soc espanyol ni de cap altra nacionalitat. Tanmateix tu saps que vivim com si una minoria d’edat permanent s’hagués apropiat del poble català. Porte molt anys, des que tinc consciencia de ser català, lluitant perquè puguem assolir aquesta majoria d’edat com a poble, declarant la nostra independència nacional, com qualsevol persona jove declara la seva independència personal en abandonar l’adolescència.
Ara, sobretot després de la manifestació de l’11 de setembre en què vaig participar segurament amb tu, s’albira més que mai la franca possibilitat de esdevenir independents i vull que el meu vot, es a dir el teu, ajudi a no malbaratar aquesta realitat.
Tinc molts dubtes que aquells partits que han conviscut plàcidament i enriquits els darrers 30 anys amb l’enganyifa de l’autonomia tinguen ara, de sobte, la voluntat inequívoca de liderar el procés independentista. És veritat que, igual que les persones, els partits poden canviar, sí. Crec, però, que hi ha una poderosa raó perquè en aquesta ocasió el canvi sigui epidèrmic i es degui més a interessos que a convenciments nacionals. Si no poden impedir la independència faran el que calgui per no perdre els seus privilegis de classe.
Et demano que cerquis un vot independentista que no estiga segrestat ni per la por a Espanya, ni pel cofoisme autonomista o federalista, ni pels interessos de classe de la burgesia. Cal que els i les diputades que sorgisquen de les eleccions, s’esmercen a no retardar el procés, ni en portar-lo a possibles atzucacs o dilacions pseudoindependentistes. Confio en tu.
Et preguntaràs, sens dubte, quin és el motiu pel qual no puc votar. Doncs perquè sóc un català de València i a València no podem votar. Que el País valencià no forme part del que molta gent considera Catalunya no es deu a una decisió del poble valencià, sinó que és el resultat de més de 300 anys d’esquarterament i dominació espanyola sobre el nostre poble. I per què penso que és important que el vot valencià estigui present ni que sigui testimonialment? Perquè és molt important que el parlament que isca tingui present a l’hora de pensar, elaborar i decidir la independència, que la nació catalana completa són els Països Catalans.
A hores d’ara ja sabràs a quina opció votaria jo i et demano que votis tu en el meu nom. Et demano el vot per a la CUP-Alternativa d’Esquerres. Ja sé que segurament no és l’opció perfecta, perquè aquesta no existeix, però és la que més s’hi acosta i amb molta diferencia. L’única que uneix una política d’esquerres amb els Països Catalans com a un fet irrenunciable, malgrat els ritmes, i un nou paradigma de llibertats individuals, col·lectives i de relació amb la totalitat de la vida i la natura. Si votes CUP-AE, estaràs votant també per mi.
País Valencià 13-12-2012
