Vam conèixer el jutge Garzón el juliol del 1992, just abans dels Jocs Olímpics de Barcelona. Érem una trentena de persones vinculades a organitzacions independentistes. Ens van portar davant seu després d'haver passat cinc dies incomunicats a la Direcció General de la Guàrdia Civil, on vam ser objecte de múltiples tortures i maltractaments. Malgrat les lesions visibles que molts de nosaltres teníem i la nostra denúncia durant la declaració, aquest jutge no es va immutar i va continuar instruint com si allò no tingués res a veure amb ell.
Van haver de passar dotze anys perquè el Tribunal Internacional d'Estrasburg condemnés l'estat espanyol per no haver investigat les denúncies de tortura, malgrat que hi havia prou indicis per a fer-ho. El primer jutge que va desestimar les denúncies va ser el jutge Garzón. Ell va prevaricar quan va instruir causes amb declaracions obtingudes sota tortura.
Paradoxalment, ara el jutge tasta una mica la seva medecina --i no és pas cap frase feta. El jutge Garzón va ser magistrat d'un tribunal especial, hereu del franquisme, i encara no ha estat jutjat per la seva responsabilitat en el centenar llarg de denúncies per tortura de persones detingudes per ordre seva durant la seva carrera en aquell tribunal hereu del TOP. Des de l’Audiència Nacional aplicava lleis especials denunciades per totes les organitzacions de defensa dels drets humans, com ara les lleis d’incomunicació policíaca, que facilita la pràctica de la tortura.
D’una altra banda, no podem deixar d'esmentar la causa de fons que expliquen la persistència del franquisme en els tribunals i en les lleis --com ara la constitució del 78-- que fan possible aquesta contradicció en l’actual sistema judicial: el pacte polític de 'la transició' amb el franquisme, pacte, subratllem-ho, que, lluny d'haver estat revisat durant aquests decennis en una direcció democratitzadora, tendeix a posicions antidemocràtiques en aspectes essencials.
L’assumpció d’algunes posicions franquistes per algunes forces dites democràtiques, com ara la impunitat de la repressió franquista i la prohibició del dret democràtic d’autodeterminació de catalans i bascos, solament ha causat sofriment i frustració en molts sectors de la població.
Nosaltres donem ple suport als familiars que demanen que els repressors franquistes siguin jutjats, però no podem fer abstracció de la repressió que sofrim avui com a ciutadans i com a poble. Garzón ara és víctima de la maquinària jurídica de la qual formava part, però en molts aspectes continua adherit a aquella maquinària judicial i repressora pactada amb el franquisme, i constantment reforçada pel PSOE i el PP.
Ramon Piqué
Marcel Dalmau
Associació Memòria Contra la Tortura (www.proutortura.net)
Van haver de passar dotze anys perquè el Tribunal Internacional d'Estrasburg condemnés l'estat espanyol per no haver investigat les denúncies de tortura, malgrat que hi havia prou indicis per a fer-ho. El primer jutge que va desestimar les denúncies va ser el jutge Garzón. Ell va prevaricar quan va instruir causes amb declaracions obtingudes sota tortura.
Paradoxalment, ara el jutge tasta una mica la seva medecina --i no és pas cap frase feta. El jutge Garzón va ser magistrat d'un tribunal especial, hereu del franquisme, i encara no ha estat jutjat per la seva responsabilitat en el centenar llarg de denúncies per tortura de persones detingudes per ordre seva durant la seva carrera en aquell tribunal hereu del TOP. Des de l’Audiència Nacional aplicava lleis especials denunciades per totes les organitzacions de defensa dels drets humans, com ara les lleis d’incomunicació policíaca, que facilita la pràctica de la tortura.
D’una altra banda, no podem deixar d'esmentar la causa de fons que expliquen la persistència del franquisme en els tribunals i en les lleis --com ara la constitució del 78-- que fan possible aquesta contradicció en l’actual sistema judicial: el pacte polític de 'la transició' amb el franquisme, pacte, subratllem-ho, que, lluny d'haver estat revisat durant aquests decennis en una direcció democratitzadora, tendeix a posicions antidemocràtiques en aspectes essencials.
L’assumpció d’algunes posicions franquistes per algunes forces dites democràtiques, com ara la impunitat de la repressió franquista i la prohibició del dret democràtic d’autodeterminació de catalans i bascos, solament ha causat sofriment i frustració en molts sectors de la població.
Nosaltres donem ple suport als familiars que demanen que els repressors franquistes siguin jutjats, però no podem fer abstracció de la repressió que sofrim avui com a ciutadans i com a poble. Garzón ara és víctima de la maquinària jurídica de la qual formava part, però en molts aspectes continua adherit a aquella maquinària judicial i repressora pactada amb el franquisme, i constantment reforçada pel PSOE i el PP.
Ramon Piqué
Marcel Dalmau
Associació Memòria Contra la Tortura (www.proutortura.net)
