Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Carles Benítez, militant independentista i membre fundador de Llibertat.cat

«Llibertat.cat omple un espai que moltes veus reclamaven» 

Llibertat.cat ha complert 5 anys d'existència a la xarxa aquest divendres 4 de novembre. Per celebrar l'efemèride, l'equip del mitjà ha organitzat un aniversari amb una xerrada, un lliurament de premis i un sopar, a més d'un concert.

A més, el cinquè aniversari ha constituït un punt d'inflexió en la trajectòria de l'altaveu de l'Esquerra Independentista a la xarxa, ja que ha dut a terme una renovació profunda que té el seu màxim element d'expressió en una remodelació de la pàgina web amb la que es proposa fer un salt endavant. Carles Benítez Baudés, històric militant independentista i un dels membres fundadors de Llibertat.cat, explica en una entrevista els projectes de futur del mitjà i fa un repàs històric de tot l'aconseguit fins ara. 

07/11/2011 08:31 Entrevistes


Llibertat.cat celebra 5 anys d'existència.

Sí, cinc anys d'existència a la xarxa com a eina de difusió i de debat al servei de l'Esquerra Independentista i dels moviments populars. El conjunt de l'equip de Llibertat.cat ens sentim orgullosos d'haver mantingut aquesta aportació diària durant cinc anys i creiem que hem rebut una resposta no només amb l'augment de visites al portal, sinó també amb les aportacions dels lectors amb informacions, articles, fotografies... La conclusió que hem extret en aquests anys de rodatge és que Llibertat.cat ha omplert un espai que moltes veus reclamaven. Ara bé, tot això ens obliga a fer noves passes i a anar millorant la nostra tasca, tenint en compte també que el conjunt de l'Esquerra Independentista va avançant en l'assoliment dels seus objectius.

El vostre antecessor era Llibertat.com. Com es va produir el canvi?

part_1_primer_text_1Desprès de 7 anys de presència a la xarxa, l'11 de setembre del 2005 Llibertat.com anunciava el seu tancament. Davant d'aquest anunci, un grup de persones va veure que això representava la pèrdua d'un espai l'Esquerra Independentista a la xarxa. En aquesta línia, vaig fer un escrit titulat "No ens podem permetre el tancament de Llibertat.com", on entre altres coses deia: "No els hi podem deixar el camí lliure, ens calen eines com Llibertat.com per aturar-los i difondre els nous plantejaments de l'esquerra independentista. Segur que cal fer moltes coses, segur que ens cal més compromís de tots i totes, segur que hem de fer-nos moltes autocrítiques. Segur que cal presentar-nos amb un altre tarannà, sense rebaixar plantejaments, però necessitem una eina com llibertat.com. Hem de reforçar els plantejaments ideològics, hem d'estar preparats per saber rebatre el llenguatge dominant. Hem de saber vendre una imatge de lluita i combat moderna adequada al segle XXI".

I és que Llibertat.com havia estat una web pionera al món internauta i havia esdevingut un referent per l'Esquerra Independentista. Com que no es va poder evitar el tancament, un col·lectiu de persones ens vam posar a treballar per no deixar buit aquest espai. Cal agrair que llavors membres de l'equip de Llibertat.com ens ajudessin i ens facilitessin la feina. El 4 de novembre del 2006 naixia Llibertat.cat amb la voluntat recuperar de nou el buit que s'havia deixat, però ho feia com a projecte nou, amb l'objectiu de prioritzar la informació i l'opinió. Tot i així, ens sentim hereus de la tasca que va dur a terme Llibertat.com.

Han confluït altres col·lectius i persones en aquesta experiència?

La recuperació d'aquest espai no l'hem fet sols. Cal remarcar que les aportacions de diverses persones col·laboradores amb el projecte l'han fet possible i, sobretot, Llibertat.cat s'ha vist reforçada també amb la confluència d'altres experiències anteriors, com és el cas de Focnou.org. Com hem dit en altres ocasions, ha estat una aportació d'importància per tot allò que hem sumat, i també sobretot pel seu simbolisme, ja que aquests companys han sabut demostrar amb el seu exemple que per avançar cal prioritzar els projectes col·lectius i no emmirallar-se en els projectes propis.

Des d'una visió històrica, es pot dir que gràcies als digitals la consciència independentista s'està escampant com mai? Com era abans, fa 20 o 40 anys?

part_1_primer_text_8Per a la generació que hem fet servir les "vietnamites" i les multicopistes manuals per difondre manifestos i fer publicacions, l'arribada d'Internet ha representat una canvi total en la manera de concebre la difusió i l'activisme en tots el camps, sobretot en el vessant independentista. Cal tenir en compte que només han passat 40 anys des que es feia servir la vietnamita per difondre les convocatòries de l'Assemblea de Catalunya, per posar un exemple.

A la dècada dels anys 80 es va començar a utilitzar la fotocopiadora, ja que en aquells moments començava a ser més assequible. Malgrat tot, la dificultat era enorme. Amb la vietnamita i les multicopistes, primer havies de picar el clixé, després fer les còpies manualment i el que resultava més complicat era fer-ne la distribució. Si feies una revista o butlletí, l'havies d'omplir amb reportatges d'esdeveniments passats i articles d'opinió, ja que no podies difondre l'actualitat del dia a dia.

Amb l'arribada d'Internet, totes aquestes feines s'eliminen, ja que l'accés a la distribució informativa és simultània, no només al teu entorn més immediat, sinó també a tot el món, i ho fas amb el mínim esforç si ho comparem amb els mitjans que utilitzàvem l'any 1971. Això vol dir que des del vessant de la lluita independentista s'han pogut donar respostes immediates, com ha passat, per posar un exemple, en el cas de les sentències contra la immersió lingüística, en què els esdeveniments s'han escampat com una taca d'oli arreu del país, fet que també va passar en la crema de retrats del rei o en les consultes per la independència.

En aquesta tasca no només hi ha participat Llibertat.cat, sinó que també hi han jugat el seu paper altres publicacions digitals del país i l'activisme independentista a través de les xarxes socials. Dins d'aquests conjunt de suports que facilita Internet es pot afirmar que per la xarxa s'està consolidant com un veritable espai comunicatiu català. Un espai que va més enllà de les divisions administratives que han trossejat el nostre país. Això vol dir que tots plegats estem visualitzant la nació catalana a la xarxa, allò que els mitjans de comunicació convencionals i la política regionalista volen amagar.

Quins han estat els moments més intensos de la vostra activitat?

part_1_primer_text_2Hem tingut la sort de poder explicar esdeveniments que ara potser no els hi donem massa importància però que considerem que en un futur no massa llunyà tindran el seu reconeixement.

Penso en les eleccions municipals del 2007, on la CUP va donar una petita passa amb l'expansió arreu de nombroses poblacions del Principat i en el resultat de les darreres municipals, on s'ha fet un pas de gegant.

Em vénen al cap també el conjunt de consultes per la independència arreu del Principat, la cobertura del centenari de l'estelada, així com la manifestació del 10 de juliol del 2010.

Recordo també la crema de retrats del rei, les mobilitzacions en contra del Pla Bolonya, la lluita contra el pla CAUFEC, les mobilitzacions contra el projecte de la MAT i les línies d'Alta Tensió al conjunt del país, la vaga general del 29-S i sobretot la mort de Lluís Maria Xirinacs.

Llibertat.cat es defineix a la capçalera com "una eina de difusió i de debat al servei de tot el moviment". Quin és aquest espai polític i què té a veure amb la consolidació de la CUP com a alternativa?

En primer lloc cal dir que hem col·laborat a visualitzar el país no d'una manera abstracte sinó real amb l'objectiu d'anar més enllà de les divisions estatals i regionalistes imposades des de Madrid i París.

Dins d'aquest marc, hem apostat clarament per la CUP com a eix vertebrador del moviment rupturista, en col·laboració amb el conjunt de la resta d'organitzacions de l'esquerra independentista.

Sota aquestes coordenades, hem fet tot el possible per realitzar un seguiment i difusió de tota l'activitat de l'Esquerra Independentista i dels moviments populars, de la feina diària i dels moments més convulsos d'aquests 5 anys; també per transmetre totes les veus, opinions i anàlisis; una tasca que  considerem que ha contribuït a reforçar i expandir el nostre moviment.

No sou periodistes professionals, com treballeu i elaboreu les notícies?

Si per periodistes professionals ens referim a persones que cobren de Llibertat.cat hem de contestar que no, que no ho som. Ara bé, l'equip de Llibertat.cat està format per periodistes, historiadors, economistes, documentalistes, mestres i informàtics.

Treballem moltes hores al dia, ja que d'alguna manera o altra sempre estem fent tasques per Llibertat. Treballem en equip a través de la xarxa, on cadascú de nosaltres s'encarrega d'una part del projecte.

Aquests cinc anys de presència a la xarxa han fet possible que molta gent ens faciliti informació de primera mà (articles, fotografies, vídeos...) a part de les que elaborem nosaltres. D'altra banda, comptem amb una agenda temàtica de possibles esdeveniments que poden generar notícies, les elaborem i les pengem. I també llegim molts diaris en paper i digitals d'arreu del país on de tant en tant es poden treure informacions que posem a l'abast del conjunt de l'Esquerra Independentista i de les classes populars amb l'objectiu d'esdevenir un punt de trobada on es visualitzin els anhels de llibertat del nostre poble.

Les xarxes socials creus que han afavorit la difusió d'aquest missatge independentista?

facebookllibertatCom dèiem abans, les xarxes socials han tingut un paper cabdal en l'eclosió del discurs independentista a Internet. Han esdevingut punts de trobada i de confluència per l'articulació d'un moviment en auge que cada cop va a més, fins al punt de ser pioner d'unes tendències que a posteriori es manifesten al carrer.

Per una banda, les xarxes socials han actuat de tub d'escapament de la consciència independentista, convertint-se en punt de trobada de patriotes d'arreu del país units per una mateixa causa que han articulat respostes gràcies a les eines 2.0 i a la difusió immediata que aquestes reporten. Unes respostes i una consciència que ha aconseguit anar fins i tot per davant dels avenços que es viuen a peu de carrer, fins al punt de condicionar-lo. Les xarxes socials marquen tendència, i tot col·lectiu independentista hi ha de ser.

D'altra banda, han actuat de dinamitzadores del moviment independentista, ja que les xarxes socials han aconseguit anar més enllà de la simple difusió o divulgació de les diverses iniciatives que genera el moviment. No només han ajudat a difondre el sentiment independentista i en conseqüència a multiplicar-lo, a incidir en sectors poc conscienciats -actuant així com a eines democratitzadores d'un discurs tradicionalment silenciat als mitjans de comunicació unidireccionals-, sinó que han actuat en molts casos de punt de partida. Han estat l'origen de la mobilització ciutadana. Per posar un exemple, el recent moviment dels indignats s'ha forjat a les xarxes socials, i aquestes han estat essencials també per estendre'l. En l'independentisme igual, no hi ha acte o mobilització que no sigui promogut des de les xarxes socials i després retransmès a través de les eines 2.0, estenent així el discurs i fent-lo arribar on no podríem per les vies convencionals.

Les xarxes socials són el millor altaveu que un moviment interessadament silenciat com el nostre podia haver aconseguit mai. És el millor mètode per fer front a la censura mediàtica i política a què durant anys hem estat exposats. Hi hem de ser, hi hem d'apostar i si podem n'hem de ser capdavanters.

Manteniu col·laboracions amb altres mitjans del mateix espai polític, d'àmbit català i internacional.

collaboracionsSempre hem intentat teixir vincles amb mitjans de caràcter lliure, no comercial, l'únic interès dels quals sigui servir el ciutadà i no obtenir beneficis. Tot i que és difícil, nosaltres pensem -i intentem avançar en aquest sentit en la mesura del possible- que a poc a poc hauríem de caminar cap a la construcció d'un bloc informatiu capaç de fer tremolar els fonaments dels mitjans que tenen el monopoli informatiu avui en dia. Mitjans que tot i que són molt nombrosos són majoritàriament fidels a un únic discurs, uniformitzador i homogeni, que no deixa lloc a la pluralitat d'idees i silencia les altres formes de pensar, que és al que els alternatius hem de fer front. I això evidentment és una tasca global.

El gruix de diaris, televisions i ràdios que consumim formen part de grans corporacions mediàtiques que actuen com a empreses al dictat del capitalisme. Si només ens informem a través de mitjans que prioritzen el benefici i constitueixen empreses al servei del capital ja podem deduir quina serà la nostra actitud al carrer, quins partits votarem, què consumirem i com pensarem. Estem donant-los el dret a encaminar la nostra manera de pensar. No hauríem d'estar tranquils. Per sort Internet ha donat una oportunitat als mitjans sense recursos com Llibertat.cat per mirar de començar a esquerdar aquesta realitat homogeneïtzadora que ens imposen els grans mitjans.

Després de 5 anys amb aquest model es preparen canvis, oi?

Sí. Coincidint amb l'aniversari a Llibertat.cat hem apostat per fer un salt endavant i renovar el portal. Seran millores de tipus tècnic, ja que perfeccionarem la pàgina web i passarà a ser més àgil, i estètic, ja que renovarem la imatge de la portalada, molt fixada en els patrons de fa cinc o deu anys. Aquest canvi aportarà millores importants a Llibertat.cat, perquè l'actualitzarà, però també perquè ara permetrà un accés més visual i intuïtiu al web.

També s'acosten canvis polítics importants, relacionats amb la crisi, però també amb l'augment de la consciència independentista i els avenços de la CUP. Què n'opines?

llibertatactualÉs ben senzill: com a mitjà compromès cal estar preparats al màxim per aportar l'eficàcia dels nostres recursos quan toqui, perquè vindran moments en què serà necessari estar més desperts. És allò del "Què fer" del Lenin: cal estar preparats pel moment en què les condicions estiguin madures. Com a Llibertat, malgrat que no som un equip molt gran, intentem fer els deures des del nostre treball voluntari. El millorament del web ja és una preparació, i els 5 anys de trajecte ho demostren.

Pel que fa als efectes socials de la crisi i als importants moviments en la consciència nacional de la població, potser convindria que el nostre moviment fes efectiva aquesta reflexió del "Què fem" perquè se'ns han escapat molts trens fins ara sense que ni tan sols ens haguem atrevit a agafar-los. I ara ens passarà una locomotora pel davant i ni ens n'assabentarem.

Per acabar, què demanaries per als propers 5 anys de Llibertat.cat?

Estaria bé que Llibertat.cat no hagués d'existir d'aquí 5 anys, perquè voldria dir que seríem un estat independent de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó a mans de les classes populars.

Entretant, com a cosa més palpable demanaria una mica més d'implicació dels joves independentistes, especialment d'aquelles persones que tenen formació o inquietuds periodístiques. Estaria bé que algunes persones més reforcessin el treball voluntari de Llibertat.cat. Cal més implicació, més enquadrament. I el front informatiu és molt important per al nostre moviment.

I és clar, si més no, que aquests propers 5 anys la influència social de Llibertat.cat i de l'Esquerra Independentista vagi creixent encara més i més.

 

Rànquings
  1. Alhora i la CUP
  2. L'empresari gironí Josep Campmajó s'exilia arran del cas Tsunami
  3. Sant Jordi era guerrer...
  4. Acte antirepressiu de la Coordinadora Antimonàrquica de les Comarques Gironines (CACG)
  5. La “proposició de llei per la qual es regula la llibertat educativa”, del PP i VOX, empeny cap a la irlandització del valencià
  6. Ortésia Cabrera serà la cap de llista de les Terres de l'Ebre per la CUP
  7. La CUP–Defensem la Terra presenta la llista per les eleccions del 12 de maig per la demarcació de Girona, afirmant que surten a guanyar
  8. Agustí Barrera: "...el seu legalisme burocràtic no els va permetre entendre que una declaració d’independència és un acte revolucionari"
  9. Sergi Saladié encapçala la llista electoral de la CUP pel Camp i les Terres de l'Ebre
  10. La FAVB diu no a la Fórmula 1 al passeig de Gràcia
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid