Dret a la salut, sí, senyor Ruiz

Un tema diferent és el judici que pot merèixer la política de retallades en el camp de la sanitat, on ha quedat clara la filosofia neoliberal que inspira l’actual cúpula del departament de Salut. Però en aquest aspecte les discrepàncies formen part del joc normal de la política. Un altre aspecte és el criteri del conseller sobre els excessos comesos per alguns usuaris, un punt en el qual segurament s’hi podria coincidir. Però afirmar sense embuts que no existeix un dret a la salut és impropi d’un responsable polític amb càrrecs en un Govern. Només la degradació de la política, i també de la política catalana, fa admissible que aquestes declaracions passin sense resposta. El Molt Honorable president de la Generalitat ha de cridar a l’ordre el seu conseller de manera immediata.

Si el conseller Ruiz pensa això, és que desconeix el nostre ordenament jurídic. L’Estatut de Catalunya estableix el dret en matèria de salut de forma clara (article 23), com ho fa la Constitució espanyola (article 43) i fins la Declaració Internacional dels Drets Humans (article 25). Si l’honorable conseller no rectifica i demana perdó, l’oposició –si és que n’hi ha– ha d’exigir immediatament la seva dimissió. Un irresponsable no pot ser conseller de Catalunya.