Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
En diuen immersió

Per Adam Majó, membre de la CUP de Manresa. Publicat al seu bloc el 18 de setembre de 2011.

Els nens i nenes dels Països Catalans, com els d’altres països semblants al nostre, parlen  a casa seva moltes llengües diferents. Com que a les escoles ens en cal una de vehicular (la que utilitzen els mestres i els llibres de text) el més lògic és escollir la llengua del país i pensar que és amb aquesta amb la que tots els nens es podran entendre.

29/09/2011 20:37 Hemeroteca

Tot i així, a la majoria d’escoles de la Catalunya Nord la llengua vehicular és el francès, a l’Alguer, l’italià, i a la Franja de ponent, a la Comunitat autònòmica aragonesa, el castellà. A tots aquests territoris, el català, a l’escola, hi té un paper secundari, marginal. Al País Valencià hi ha dos models escolars diferents, un en cada llengua oficial, amb el perill de divisió social que això comporta. Per últim, a les Illes i a la Catalunya estricte s’utilitza la llengua catalana en la majoria de centres públics i concertats i amb uns resultats discutibles: un nivell d’anglès baixíssim, un nivell de castellà alt, equiparable al de territoris històricament castellans, i un nivell de català en ascens però que encara té moltes mancances, tots coneixem gent (alguns són futbolistes o cantants famosos) que malgrat haver fet, teòricament, tota l’educació obligatòria en català, tenen encara serioses dificultats per expressar-se en aquesta lengua. Malgrat això, en aquests dos territoris,  el Principat i les Illes, hi ha una pressió evident, provinent de sectors molt minoritaris, dels tribunals espanyols o del mateix govern balear, a favor de disminuir l’ús del català i augmentar el del castellà. No ens hauria de sorprendre, l’escola és una eina indispensable  per promoure i estendre l‘ús d’una determinada llengua. Nosaltres ho sabem, i ells, que fa 300 anys que lluiten per imposar el castellà a casa nostra, també.


Què pot passar, ara, després de la interlocutòria del TSJC? La comunitat educativa i la societat catalana té molt clar que l’actual model, anomenat d’immersió, és el millor tant pel país com pels nens i nenes que van a l’escola. Ara bé, amb les sentències recents és possible que en determinades escoles o aules, en les quals hi hagi un tant per cent d’alumnat molt alt que no tingui el català com a primera materna, s’introdueixi (o s’augmenti) l’ús del castellà, per comoditat, en la majoria dels casos, però avalats per aquestes decisions judicials. I això pot passar, precisament, als llocs on més cal que l’escola sigui en català, impedint que molts alumnes puguin aprendre la llengua del país i dificultant-los, així, l’accés a drets i oportunitats.
Rànquings
  1. Presentació a l’Ateneu Barcelonès del llibre "La revolució pendent", sobre la memòria del PSAN-Provisional
  2. El SEPC convoca vaga estudiantil el 20 de març en suport a les reivindicacions docents
  3. Reclamen al batlle de Sant Martí Vell 300 euros d'un multa per una protesta antimonàrquica
  4. La paraula que va trencar el silenci
  5. Dones dels Països Catalans convoquen una trobada a València per commemorar el 8 de Març
  6. La placa dedicada al creador de l’Estelada a Barcelona desapareguda des de l’any 2018 apareix finalment a Wallapop
  7. El batlle de Sant Martí Vell s’apuja el sou amb el vot contrari de Som Poble – CUP
  8. La Intersindical acusa CCOO i UGT de “traïció” i crida a desbordar-los amb una vaga massiva a l’educació
  9. 90a concentració a Via Laietana 43 per exigir memòria i justícia davant la comissaria de la repressió
  10. USTEC·STEs - (IAC) obre una consulta al professorat i crida a mantenir les vagues del 16 al 20 de març
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid