Les més de 250 persones que han participat en aquesta marxa, de caràcter reivindicatiu, informatiu i lúdic, testimonien el que les nostres societats requereixen: menys embassaments i transvasaments que atenguin a criteris únicament econòmics per a la seva construcció, menys producció d’electricitat contaminant i insostenible en centrals tèrmiques de combustibles fòssils i centrals nuclears, menys construcció depredadora als espais naturals com a les riberes dels rius, menys malbaratament dels béns naturals com l’aigua, menys agricultura intensiva que utilitza agrotòxics i organismes modificats genèticament, menys emissió de gasos d’efecte hivernacle causants del canvi climàtic….i en definitiva, menys producció i consum que ens col•loqui per sobre dels límits del planeta i dels entorns en què hi vivim i dels quals en depenem.
La desena de milers de persones que han recolzat i compartit els seus debats amb els ciclistes, piragüistes i caminants, en el seu recorregut de més de 1300 km en total, testifiquen directament amb les seves opinions que es necessari molta més participació social de base en la presa de decisions polítiques, més pausa en els ritmes de la vida, més contacte amb les persones d’altres generacions, tradicions i cultures, i per tant, unes vides més senzilles en qüestions materials i riques en els vincles i en la convivència.
Segons relatava un dels paràgrafs que han recitat els ciclistes a cada aturada que han realitzat en el seu recorregut per l’Ebre, celebraven aquesta marxa “perquè quan es movien es sentien més vius. Perquè volien compartir els reptes i elaborar col•lectivament, amb totes les poblacions de la conca del riu, a ritmes sostenibles, les solucions de la crisis climàtica, energètica i social en què ens hi trobem”.
