D’exemples en tenim diversos, com ara el fet que ni tant sols s’ha plantejat la modificació del reglament municipal de participació ciutadana. Un reglament amb un redactat poc entenedor que a la pràctica, i essent generosos, s’ha mostrat molt limitat i poc útil a l’hora de garantir la participació activa i la presa de decisions vinculants per part dels ciutadans, entitats i associacions. Tampoc s’ha vist la necessitat d’adequar el reglament orgànic municipal, el ROM, per tal que els plens municipals esdevinguin una eina útil pels veïns i veïnes de Blanes, un espai de debat obert per sentir-se partícips del model de poble on volem viure.
Si tant es valora la participació i l’essència dels valors de la democràcia, perquè només es fa públic l’ordre del dia dels plens municipals amb uns enunciats inintel•ligibles i no els textes íntegres de les mocions que presenten els partits? Perquè tots els partits del consistori tenen tanta por a que els ciutadans estiguem ben informats? La classe política sovint actua segons uns clixés totalment desfasats, més dignes de règims pretèrits que no pas de l’època actual. Un poble ben informat és capaç d’autoorganitzar-se i de plantejar dubtes, alternatives i millores, així com també d’aplaudir i valorar positivament les accions i decisions que es prenen al consistori. Decisions i actuacions que guien el rumb dels nostres municipis, i de retruc de les nostres vides. La participació és positiva per a tothom.
I aquest esperit crític que tant espanta als polítics és l’eina que des dels nostres ajuntaments s’hauria d’aprofitar i explotar per tal de millorar la societat dia a dia, per fer dels nostres carrers, barris i viles llocs més habitables, més cohesionats i més solidaris amb les persones del nostre entorn i del món. I això curiosament els espanta, perquè sovint s’avantposa l’interès dels partits per sobre el de les persones. Es dóna més importància a qui proposa i executa les mesures i accions polítiques (per 
penjar-se medalles i treure’n rèdits) més que no pas als continguts i a les propostes en sí mateixes. Potser ara, després de tantes i tantes promeses electorals i declaracions de bones intencions a canvi de vots, cadires i càrrecs, ja ha arribat el moment de canviar de xip, d’obrir les portes dels consistoris de bat a bat a la ciutadania i definir entre totes i tots, i no només des de l’elitisme dels partits polítics professionals, el nostre entorn més proper i també els nostres compromisos amb la societat.
Aquesta és la força de la gent. I aquest és el capital humà que tenim per construir una societat més lliure, justa, igualitària i solidària. Ha arribat l’hora de la veritat. Siguem valents, només cal voler-ho fer. Perquè aquesta és l’essència real de la democràcia, el govern del poble.
