La gent independentista i d'esquerres no vol només que se la consulte cada 4 anys, vol decidir i participar. I això que, segurament, per als senyors d'ERC és una collonada que ni tan sols es deuen d'haver plantejat, és la peça més important de tot l'engranatge de la CUP, l'element diferenciador de la seua proposta política.
El partit d'en Macià s'havia convertit els darrers anys en un cau de tecnòcrates, de buròcrates administradors d'unes institucions que ni tan sols són les nostres o, si més no, les que tota persona independentista i d'esquerres voldria per a la seua nació, per als Països Catalans. I realment han demostrat no saber fer res més que això: administrar. Del carrer ni parlar-ne. Què és això? Quan han intentat muntar una manifestació han fracassat rotundament i no perquè no tinguessin mitjans per a poder-la fer, simplement perquè no en sabien més. I aquesta és una altra de les diferències entre ERC i la CUP: la mobilització popular al carrer. L'augment d'assistents per l'11 de setembre o en d'altres convocatòries al carrer és un bon exemple d'aquesta mobilització popular, d'aquest moviment polític que tot i tenir representants a les institucions del país no pot desentendre's del carrer. Una cama dins i una altra fora. I afegisc: la que està dins constantment fiscalitzada i seguida d'aprop.
Segurament, tot el moviment de les consultes ha estat un dels exemples més clars d'aquesta doble vessant que ha de mantenir l'independentisme d'esquerres: participació, mobilització popular i democràcia directa. La CUP ha demostrat en aquestes eleccions que pot ser la punta de llança d'un moviment popular, de base, que avance cap a la independència i el socialisme als Països Catalans. Ara cal demostrar-ho amb la feina diària als ajuntaments.
