D’aquesta manera, a Catalunya i les Illes
Balears i Pitiüses el nombre de persones que constaven com a demandants
de feina als serveis públics d’ocupació es va reduir, malgrat que el
País Valencià no seguí aquesta tendència.
Tanmateix, malgrat aquesta evolució, que en general féu abaixar en
11.010 el nombre d’aturats/es arreu del país, cal deixar clar que una
flor no fa estiu i que en cap cas s’ha aturat la tendència a la
destrucció d’ocupació, malgrat els nivells dramàtics que aquest fenomen
ha assolit (una històrica taxa d’atur del 20%, per exemple). De fet,
aquesta reducció es pot explicar a causa de la contractació de
temporada per Setmana Santa (que es notà especialment a les Illes
Balears i Pitiüses, on el nombre de desocupats/des fou un 4,38%
inferior al del març) i pel començament de nombrosos cursos de formació
per a aturats/des, durant el mes d’abril. De fet, si una persona està
realitzant un curs d’aquest tipus, no consta com a aturada, encara que
efectivament estigui cercant feina, i aquesta fórmula és molt “útil” a
l’hora de maquillar les xifres de desocupats/des. Analitzant les dades
podem trobar algunes xifres que ens serviran per justificar-ho.
De la mateixa manera, cal tenir en compte que moltes persones aturades
són invisibles a ulls del ministeri de Treball, no només per estar
realitzant cursos, sinó també perquè no estan apuntades als serveis
públics d’ocupació pel fet de percebre’ls com a inútils si no és per
gestionar prestacions de desocupació. Així, encara que ens creguéssim
el descens de l’atur anunciat pel ministeri, treballant amb les dades
de l’Enquesta de Població Activa (EPA) del primer trimestre, feta
pública la setmana passada, a hores d’ara encara superaríem el
1.400.000 de catalans/es sense feina.
En el següent requadre, es poden observar concretament les xifres sobre la variació de l’atur a les Illes Balears i Pitiüses, Catalunya i el País Valencià, aquells territoris del país que té en compte el ministeri de Treball a l’hora de publicar les dades:
En el següent requadre, es poden observar concretament les xifres sobre la variació de l’atur a les Illes Balears i Pitiüses, Catalunya i el País Valencià, aquells territoris del país que té en compte el ministeri de Treball a l’hora de publicar les dades:
Algunes xifres que és important tenir en compte són, per exemple, el
nombre de contractes firmats durant l’abril, uns 281.000, una xifra
inferior a la del mes de març, quan fou de 303.000. Això demostra que
no hi ha hagut un increment real de l’ocupació, sinó que hi ha menys
persones que consten com a demandants de treball (entre altres motius,
perquè poden estar fent cursos de formació). Igualment, el percentatge
de contractes indefinits firmats és només del 12,56%, una xifra un punt
inferior a la del mes de març. Així, més del 87% dels contractes
iniciats el mes passat foren temporals, el que demostra el pes
predominant de l’ocupació de temporada.
Pel que fa a col·lectius, la reducció del nombre d’aturats fou major a la del nombre d’aturades i, de fet, en termes anuals, l’increment de la desocupació femenina ja és més d’un punt i mig superior al de la masculina, el que demostra fins a quin punt s’ha capgirat la tendència inicial que podia fer creure que els homes sortirien més perjudicats d’aquesta crisi que les dones. Pel que fa a l’atur juvenil, les xifres del ministeri de Treball són senzillament poc creïbles, atès que molts/es joves sense feina no s’apunten als serveis públics d’ocupació, en no poder optar a cap prestació. Així, aquells/es més de 250.000 joves desocupats/des que detectava la recent EPA (amb una taxa d’atur juvenil de més del 40%) es veuen reduïts/des a prop de la meitat, segons el ministeri de Treball. Pel que fa al col·lectiu immigrant, el ministeri comptabilitza 245.156 demandants de feina, una xifra un 24,28% superior a fa un any, malgrat que previsiblement sigui superior, si es comptabilitzessin aquells/es immigrants sense treball i no inscrits als serveis d’ocupació o en situació irregular.
És destacable també que el nombre d’aturats/des que no perceben cap subsidi de l’estat s’hagi incrementat durant el mes d’abril, i aquesta xifra ja assoleix les 253.007 persones, malgrat que podria ascendir fins a més de 430.000 si es tenen en compte les aturades no apuntades als serveis públics d’ocupació, una xifra extremadament elevada i que en molts casos fa referència a persones que requereixen una protecció econòmica per viure.
Cal, doncs, no creure en brots verds imaginaris que justifiquin unes polítiques estatals en matèria laboral que ens estan abocant constantment a més atur i més precarietat laboral. Cal fer front a un repartiment just i equitatiu del treball i la riquesa per poder fer front a aquesta crisi, junt a una descentralització profunda de les polítiques econòmiques, socials i de treball per tal de poder bastir un autèntic marc català de relacions laborals. Aprofundir en les mesures de retallades de drets, moderació salarial i flexibilització del món laboral només serviran per desprotegir més les classes treballadores i obrir les portes a més atur al servei de les empreses i a impedir un mínim de consum intern a causa d’una manca generalitzada de poder adquisitiu.
Font i anàlisi: La Intersindical-CSC Pel que fa a col·lectius, la reducció del nombre d’aturats fou major a la del nombre d’aturades i, de fet, en termes anuals, l’increment de la desocupació femenina ja és més d’un punt i mig superior al de la masculina, el que demostra fins a quin punt s’ha capgirat la tendència inicial que podia fer creure que els homes sortirien més perjudicats d’aquesta crisi que les dones. Pel que fa a l’atur juvenil, les xifres del ministeri de Treball són senzillament poc creïbles, atès que molts/es joves sense feina no s’apunten als serveis públics d’ocupació, en no poder optar a cap prestació. Així, aquells/es més de 250.000 joves desocupats/des que detectava la recent EPA (amb una taxa d’atur juvenil de més del 40%) es veuen reduïts/des a prop de la meitat, segons el ministeri de Treball. Pel que fa al col·lectiu immigrant, el ministeri comptabilitza 245.156 demandants de feina, una xifra un 24,28% superior a fa un any, malgrat que previsiblement sigui superior, si es comptabilitzessin aquells/es immigrants sense treball i no inscrits als serveis d’ocupació o en situació irregular.
És destacable també que el nombre d’aturats/des que no perceben cap subsidi de l’estat s’hagi incrementat durant el mes d’abril, i aquesta xifra ja assoleix les 253.007 persones, malgrat que podria ascendir fins a més de 430.000 si es tenen en compte les aturades no apuntades als serveis públics d’ocupació, una xifra extremadament elevada i que en molts casos fa referència a persones que requereixen una protecció econòmica per viure.
Cal, doncs, no creure en brots verds imaginaris que justifiquin unes polítiques estatals en matèria laboral que ens estan abocant constantment a més atur i més precarietat laboral. Cal fer front a un repartiment just i equitatiu del treball i la riquesa per poder fer front a aquesta crisi, junt a una descentralització profunda de les polítiques econòmiques, socials i de treball per tal de poder bastir un autèntic marc català de relacions laborals. Aprofundir en les mesures de retallades de drets, moderació salarial i flexibilització del món laboral només serviran per desprotegir més les classes treballadores i obrir les portes a més atur al servei de les empreses i a impedir un mínim de consum intern a causa d’una manca generalitzada de poder adquisitiu.
Per saber-ne més:
El govern
valencià pagarà a una empresa 800.000€ per informar les seves ajudes per
paliar l'atur Llibertat.cat
Més de 10.000
aturats en dotze mesos a l'Horta Sud
Llibertat.cat
2009: Més de sis mil ERO autoritzats que afectaran a més de 175.000 treballadors al sud de l'Albera Llibertat.cat
L'atur a Catalunya Nord assoleix el 13% al darrer trimestre del 2009 Llibertat.cat
