El suport àrab a la intervenció bèl·lica per Occident era crucial perquè li servia per legitimar la guerra i de fet és el que va empènyer l'ONU a aprovar la resolució que permetia la intervenció, la més gran que s'ha fet en contra d'un país àrab des de la invasió el 2003 a l'Iraq. Segons aquesta lògica sembla que la retirada del suport àrab hauria d'acabar amb els bombardejos de les potències d'Occident i replantejar de nou la resolució de l'ONU, però res sembla indicar que un cop preparada l'artilleria es vulguin fer enrere. En aquest sentit, la situació, doncs, es va equiparant a la de l'Iraq.
Segons el govern libi, ja són 64 les persones que han mort a resultes del
bombardeig de la nit de dissabte a diumenge. El govern ha anunciat que
repartiria un milió d'armes a la població, homes i dones, per combatre
l'atac.
Aquest diumenge els Estats Units ja han justificat les seves accions afirmant que la resolució aprovada pels àrabs i el Consell de Seguretat incloïa totes les mesures necessàries per protegir els civils, cosa que va més enllà a una zona d'exclusió aèria.
Rússia demana que s'aturi la guerra
L'estat francès, el primer a atacar
Aquest dissabte a la tarda, els avions
francesos van ser els primers en atacar, en una campanya per obligar
al-Gaddafi a establir un alto el foc.
Els Estats Units, França,
el Regne Unit, el Canadà i Itàlia treballen plegats en una operació que han anomenat "Odissea a l'Alba", que va començar dissabte a les 1745 amb un atac coordinat dels EUA, el Regne Unit i Londres contra les tropes d'al-Gaddafi. De la seva banda, Dinamarca ha posat a disposició
quatre avions de combat i l'estat espanyol aportarà un avió cisterna i quatre F18, així com una Fragata, un
submarí i un avió de vigilància marítima per garantir l'embargament
d'armes a Moammar al-Gaddafi.
La Xina i Rússia, que es van abstenir en la votació del Consell de Seguretat, han alertat del perill que es l'atac suposi la pèrdua de vida de civils.
Al-Gaddafi diu que alliberarà Líbia
De la seva banda, el líder libi, Moammar al-Gaddafi, ha desafiat la coalició internacional que ha atacat el país i ha dit que els atacs de les forces Occidentals equivalien al terrorisme i que derrotarà els seus enemics. "No estem espantats. No deixarem la nostra terra i l'alliberarem", ha assegurat. Al-Gaddafi ha assegurat que la seva gent s'està preparant per a una llarga guerra i que derrotarà les nacions occidentals que han atacat les seves forces amb atacs aeris la nit del dissabte al diumenge.
"Tota la gent té armes. Us combatrem si continueu la vostra agressió contra nosaltres", ha subratllat en un discurs que s'ha emès per la televisió estatal però que només era d'àudio. "Vosaltres sou terroristes. Això és una agressió injustificada", i ha afegit: "No deixarem que Amèrica, França i Gran Bretanya o les forces aliades gaudeixin del nostre petroli". "Totes les ciutats de Líbia es revoltaran i eliminarem tots els traïdors que cooperen amb Amèrica i l'aliança creuada. Nosaltres sobreviurem i vosaltres morireu. La nostra victòria és inevitable".
Manifestació a Barcelona pel no a la guerra
Amb el lema "Ni tiranies ni ocupacions.
Solidaritat amb els pobles en lluita africans", centenars de persones s'han
manifestat aquest diumenge a Barcelona contra la intervenció militar
aliada a Líbia i a favor de les revoltes al món àrab. L'atac aliat ha fet que diverses associacions s'hagin acabat
afegint a la convocatòria, com ara Associació de dones per l'Afganistan,
Comunitat Afganesa, PauARA isempre i Rumb a Gaza.
Els manifestants s'han concentrat al Passeig de Gràcia per criticar l'intervencionisme militar occidental, així com per mostrar la seva solidaritat amb les revoltes a la resta de països àrabs com ara Tunísia, Egipte, Iemen i Bahrein.
Diverses associacions, com ara Comunitat Afganesa, PauARA isempre i Rumb a Gaza, s'han anat adherint a la convocatòria de concentració i al manifest proposat inicialment per la plataforma Aturem la guerra. Especialment desprès de l'atac aliat al règim libi d'aquest dissabte. Entre crits de "Revolució sí, intervenció no" i "No més sang per petroli", la manifestació ha continuat per Ronda de Sant Pau i Via Laietana, fins arribar a la Plaça de Sant Jaume.
