En aquest sentit, la CUP demana que s'informi, per exemple, sobre els
ingressos obtinguts pels permisos que l'Ajuntament dóna als firaires
per instal·lar-se a la Devesa. Per la CUP, si aquests ingressos
s'han mantingut - i en canvi s'ha produït una reducció global de la
despesa- les Fires de Girona fins i tot podrien acabar tenint
superàvit.
En aquest sentit, els independentistes creuen totalment
injustificada la mesura de l'Ajuntament de retallar el pressupost. Amb
tot, la CUP critica que sigui sempre la cultura popular, la de carrer,
la que en surt perjudicada. Posen com a exemple que la dotació per
esdeveniments com el Temporada Alta no hagi sofert cap reducció o que en
el Festival de Músiques Religioses aquesta reducció hagi estat mínima. A
més, destaquen que l'ocupació d'aquests dos darrers esdeveniments és
molt menor en comparació a les activitats de Fires.
"Quanta gent hi ha,
cada any, als concerts de Músiques Religioses? Si ens creiem les
xifres, no més de 10.000 persones. Mentre que a la Copa, per Fires, hi
passen com a mínim 100.000 persones, segons les pròpies dades dels
Mossos d'Esquadra. Les Fires tenen una funció social destacable", ha
declarat Navarro. Per la CUP, les Fires
són un esdeveniment de tota la ciutat, a més d'un mecanisme
cohesionador i que enforteix el sentiment de pertinença. Per aquesta
raó, Navarro ha explicat que "no entenem ni podem entendre perquè és la
cultura popular la que en surt sempre més mal parada. Aquest any hi
haurà menys actes i menys actes arreu dels barris. Hem empobrit les
Fires de Sant Narcís".
