El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) ha lamentat que el nomenament d'Irene Rigau com a consellera d'Ensenyament, i d'Andreu Mas-Colell com a conseller d'Economia i Coneixement, tots dos de l'era pujolista, "no encoratja a pensar que el nou govern protagonitzi un canvi substancial" en polítiques de l'àmbit de l'ensenyament i la recerca.
Pel SEPC, "un senyal inequívoc" de la continuïtat de la tendència privatitzadora és l'adhesió de les competències d'universitats i recerca a la cartera
d'economia i finances amb la finalitat d'enfortir els lligams entre
l'estructura acadèmica i l'estructura productiva del país.
En aquest sentit, el sindicat exigeix que la deliberació i negociació col·lectiva esdevinguin els
principis rectors dels nous consellers a l'hora de legislar i executar
les polítiques públiques. Al seu torn, demana que Rigau i Mas-Colell garanteixin un finançament just i equitatiu als centres
educatius que almenys equipari la despesa mitjana per estudiant i el
percentatge del PIB invertit en educació als estàndards europeus. Alhora, assenyalen la defensa del model català d'immersió lingüística com a "peça clau en la cohesió social".
Dos perfils "poc encoratjadors"
Mas-Colell
ja s'havia fet càrrec de la política d'universitats i recerca
anteriorment, però ara veurà incrementades les seves responsabilitats en assumir també les competències d'economia i finances. Pare fundador de
la Universitat Pompeu Fabra, centre del qual és catedràtic del
Departament d'Economia i Empresa, intentà encapçalar-la sense sort a les
eleccions a rector del 2005, quan fou derrotat per un estret marge per
l'actual rector Josep Joan Moreso.
Un seguit de pactes ocults entre
ambdues candidatures serviren per oferir estabilitat al nou equip
rectoral i com a contrapartida la UPF constituïa la Barcelona-Graduate
School of Economics, un centre docent de postgrau dirigit per
Mas-Colell cridat a competir amb altres escoles privades de negocies com
ESADE o IESE. Durant aquests anys ha participat des de fora del govern
en la confecció de la política universitària de Josep Huguet, mostrant
la seva satisfacció amb la introducció del finançament per objectius o
el Pacte Nacional per la Recerca. A l'ensems la Llei d'Universitats de
Catalunya és de la seva factura.
De la seva banda, Irene Rigau havia estat consellera de
Benestar i Família, però des de sempre ha estat lligada al món de
l'ensenyament ja que ha estat secretària del Consell Escolar de
Catalunya i del Consell Interuniversitari. Darrerament s'havia
responsabilitzat de les polítiques en matèria educativa al seu grup
parlamentari on entre d'altres fites hi ha la signatura del Pacte
Nacional per l'Educació que acabà desembocant en la Llei d'Educació de
Catalunya.
Per saber-ne més:
