Tinc gravada a la retina la dura declaració formulada, davant les pantalles de televisió, per una senyora irada: si algú falta a la feina - diu - ha posar-se-de potetes al carrer. La senyora en qüestió no forma part, amb certesa, d'un grup parafeixista. De ben segur que es tracta, més aviat, d'una modesta i desideologitzada zeladora o d'una caixera d'un centre comercial. Encara que un pot entendre la seva ira momentània, cal preguntar-se com reaccionaria aquesta mateixa persona en cas que se li anunciés sobtadament que la seva jornada laboral ha estat objecte d'una sensible ampliació al mateix temps que el seu salari s'ha vist reduït. No sospesaria seriosament la possibilitat d'assumir aleshores, com a resposta, una vaga "'salvatge"? Doncs això és el que, segons sembla, va ocórrer el divendres 4 amb els controladors aeris.
Tinc gravada a la retina la dura declaració formulada, davant les pantalles de televisió, per una senyora irada: si algú falta a la feina - diu - ha posar-se-de potetes al carrer. La senyora en qüestió no forma part, amb certesa, d'un grup parafeixista. De ben segur que es tracta, més aviat, d'una modesta i desideologitzada zeladora o d'una caixera d'un centre comercial. Encara que un pot entendre la seva ira momentània, cal preguntar-se com reaccionaria aquesta mateixa persona en cas que se li anunciés sobtadament que la seva jornada laboral ha estat objecte d'una sensible ampliació al mateix temps que el seu salari s'ha vist reduït. No sospesaria seriosament la possibilitat d'assumir aleshores, com a resposta, una vaga "'salvatge"? Doncs això és el que, segons sembla, va ocórrer el divendres 4 amb els controladors aeris.
Major relleu té, amb tot, una altra dimensió, que ens obliga a preguntar pel sentit de fons d'un sistema que permet que els dirigents polítics, fent ús - ningú ho dubta, i això és per si sol prou greu - de les seves prerrogatives, cancel · de forma unilateral les normes laborals prèviament pactades. Com que el cas dels controladors és molt sensible - i serveix perquè José Blanco faci ús de la més fàcil demagògia social, autoconvirtiéndose, caram, en defensor dels desvalguts el mateix dia en què el Govern espanyol retirava ajudes bàsiques als desocupats -, millor serà que recordem el que va passar al metro madrileny el passat estiu. També aquí les autoritats - en aquest cas les de la Comunitat de Madrid - van decidir unilateralment tirar per la borda l'estipulat en un conveni col.lectiu. És raonable descriure com salvatge la vaga que va seguir i no recórrer al mateix adjectiu per donar compte de la conducta dels que, amb l'etiqueta dels seus democràtics títols, decideixen saltar a la torera, de manera interessada, les normes prèviament acordades?
Major relleu té, amb tot, una altra dimensió, que ens obliga a preguntar pel sentit de fons d'un sistema que permet que els dirigents polítics, fent ús - ningú ho dubta, i això és per si sol prou greu - de les seves prerrogatives, cancel · de forma unilateral les normes laborals prèviament pactades. Com que el cas dels controladors és molt sensible - i serveix perquè José Blanco faci ús de la més fàcil demagògia social, autoconvirtiéndose, caram, en defensor dels desvalguts el mateix dia en què el Govern espanyol retirava ajudes bàsiques als desocupats -, millor serà que recordem el que va passar al metro madrileny el passat estiu. També aquí les autoritats - en aquest cas les de la Comunitat de Madrid - van decidir unilateralment tirar per la borda l'estipulat en un conveni col.lectiu. És raonable descriure com salvatge la vaga que va seguir i no recórrer al mateix adjectiu per donar compte de la conducta dels que, amb l'etiqueta dels seus democràtics títols, decideixen saltar a la torera, de manera interessada, les normes prèviament acordades?
Hi ha, és clar, una dimensió més, molt delicada, en el que ha passat els últims dies. La militarització d'un servei, la declaració d'un estat d'alarma i la possibilitat certa d'aplicar als treballadors draconianes lleis militars bé poden configurar un adequat banc de proves per al que s'acosta. I ull que no estic pensant ara en els controladors, en què es reuneixen - és cert - circumstàncies molt singulars. Parlo del comú dels treballadors, víctimes d'agressions sense conte que afecten, ja, als seus drets laborals i socials més elementals. El missatge no pot ser més clar: si no accepten, sense parpellejar, les normes que el capital dicta i que els nostres governants s'encarreguen submisament d'aplicar, ja saben a què s'exposen. Molt em temo, en altres paraules, que el que ha passat aquests dies bé pot reaparèixer, beneït per l'aplaudiment d'una ciutadania cada vegada més atordit, en els sectors econòmics més dispars. I això sí que remet a una situació alarmant de la mà d'una mena d'estat d'excepció permanent, amb els ministeris d'Interior i de Defensa suposadament lluitant pels drets dels desvalguts.
Hi ha, és clar, una dimensió més, molt delicada, en el que ha passat els últims dies. La militarització d'un servei, la declaració d'un estat d'alarma i la possibilitat certa d'aplicar als treballadors draconianes lleis militars bé poden configurar un adequat banc de proves per al que s'acosta. I ull que no estic pensant ara en els controladors, en què es reuneixen - és cert - circumstàncies molt singulars. Parlo del comú dels treballadors, víctimes d'agressions sense conte que afecten, ja, als seus drets laborals i socials més elementals. El missatge no pot ser més clar: si no accepten, sense parpellejar, les normes que el capital dicta i que els nostres governants s'encarreguen submisament d'aplicar, ja saben a què s'exposen. Molt em temo, en altres paraules, que el que ha passat aquests dies bé pot reaparèixer, beneït per l'aplaudiment d'una ciutadania cada vegada més atordit, en els sectors econòmics més dispars. I això sí que remet a una situació alarmant de la mà d'una mena d'estat d'excepció permanent, amb els ministeris d'Interior i de Defensa suposadament lluitant pels drets dels desvalguts.
Com que no hi ha mal que per bé no vingui, el seu és que recordi, en fi, que el cap de setmana sense avions - i sense la contaminació i el dilapidació de recursos consegüent - que hem deixat enrere bé pot ser una bestreta de la qual cosa, les coses com van, i per inexcusables raons mediambientals, ens veurem en l'obligació de fer durant els pròxims anys. Encara que no fos aquesta, és clar, la intenció dels controladors.
