Crisi i inestabilitat en constant desplegament. Cal una resposta en forma de lluita de classes. Galiza segueix acumulant conflictes laborals amb ERO, acomiadaments i protestes de les víctimes d'una crisi que ha vingut imposada pels que més guanyen.
Les dades oficials msotren un cop més que en els últims dies la crisi està castigant dur Galzia. Així, l'atur i la destrucció de llocs de treball no sembla tenir data de finalització. Els organismes oficials indiquen que en poc més d'un any la desocupació pot arribar al 30%.
Segons el Comitè Intergovernamental, el 25% dels assalariats de Galiza rep un sou inferior al salari mínim, mentre que un 1% de la població acapara el 25-30% del PIB del país. Les desigualtats són clares i severes.
La resposta sindical és tèbia, amb els sindicats espanyols (CCOO-UGT) i la CIG que intenta impulsar, sense gaire entusiasme, una resposta que li permeti convocar una vaga general aquest cop de caràcter nacional. Dijous 18 de novembre diversos milers de treballadors van sortir als carrers de les ciutats més importants del país contra la reforma regressiva dels governs dels autonòmic i espanyol.
No obstant això, el president espanyol ha confirmat la seva intenció d'imposar noves reformes neoliberals contra els drets socials i laborals de la majoria. Dilluns 15 de novembre, a la capital gallega, milers de persones van manifestar-se contra les amenaces del PP gallec, que vol ampliar una ofensiva contra el sistema públic de salut.
L'esquerra revolucionària gallega, amb les seves diverses "famílies", ha demostrat la seva voluntat de lluitar, però la seva debilitat li impedeix encara encapçalar el moviment popular. Si les respostes es limiten a fingir, tot podria acabar en la decepció i la derrota. No obstant això, si l'aposta amb la lluita va de debò, la gent respondrà positivament, com ja s'ha demostrat en el passat. Aquest és el repte que ha de respondre el sindicalisme nacional i de classe, triant entre ser sotmesa als interessos electorals del BNG o fusionar-se amb els interessos de la classe obrera.
Euskal Herria
Euskal Herria està demostrant que no és espanyola. Mentre que a les ciutats de l'estat espanyol es recordava Franco i Jose Antonio pel 20-N, a Euskal Herria la figura d'aquests dos dictadors es va ignorar.
A Euskal Herria es van homenatjar dos personatges ben diferents, Santi Brouard i Josu Muguruza, assassinats pel terrorisme d'estat, en un acte que va servir per recordar que l'actual situació política basca és conseqüència del treball militant i esforçat d'ells dos i de moltes altres persones que han donat fins i tot la seva vida perquè Euskal Herria albiri algun dia la llibertat.
Euskal Herria ja no compta amb el PNB. Aquests ja han escollit full de ruta i aliats i aquests només aspiren a un estat de les autonomies. posa tot tipus d'obstacles a la col•laboració a Nafarroa amb l'esquerra abertzale.
