La dreta neoliberal, la favorita a les enquestes
114 candidatures
La societat catalana segueix una tendència a la desmembració, de fragmentació de manca de cohesió social fruit de la desconfiança que inspiren els partits tradicionals. La manca d'un referent popular capaç d'abraçar amplis sectors de la societat es fa patent en el creixent nombre de candidatures que hi ha any rere any. Una realitat que impedeix poder acostar posicions i poder articular conjuntament demandes creixents.
Què ha de fer l'Esquerra Independentista?
Davant d'aquesta complexa realitat l'Esquerra Independentista ha de saber quin paper jugar. Conformada per un conjunt d'organitzacions que porten dècades fent política per transformar la societat i combatent les injustícies de tota mena, l'EI es troba fora del joc electoral. A les municipals, a través de la CUP, l'Esquerra Independentista ha aconseguit vehicular políticament totes les seves lluites i traslladar-les a l'estadi de l'administració de la societat.
Ara, les eleccions autonòmiques situen la CUP a una situació enverinada, atès que va decidir no concorre-hi sense renunciar a seguir fent política dia a dia als nostres pobles, viles i ciutats. Tanmateix, això dibuixa un panorama, a l'entrada de la campanya electoral, d'indefensió per veure's incapaç de situar-se en el terreny de l'actualitat política defensant amb arguments allò que ha vingut defensant d'anys ençà. D'aquesta manera, uns compromisos que sempre han estat molt clars i que sempre han tingut molta empenta es veuen apartats i incapaços de ser defensats. Aquesta postura esgrimeix l'especificitat de la conjuntura actual, amb una força creixent de l'independentisme fruit dels esforços abocats en les consultes, i per tant amb una il·lusió social en augment per votar opcions rupturistes. D'aquí al creixement d'opcions com Reagrupament o Solidaritat Catalana.
Per altra banda, la CUP defuig una situació electoral creada seguint els interessos d'uns partits que poc tenen a veure amb allò que comparteix la formació, i referma el seu compromís amb el necessari i mai completat treball de base. Tant és així que malgrat ser completament aliena a l'agenda política actual, és una de les organitzacions polítiques més mobilitzades i que més feina fa -malgrat els esforços i la manca de recursos- tal com queda palès en molts ajuntaments, on la CUP sobrepassa la feina que fan partits de grans dimensions com els que ara marquen l'actualitat del país.
Amb tot, i malgrat que seguirà fid
el al compromís que desenvolupa en el seu àmbit actual de treball, la CUP debat la manera de com no restar completament aliena a l'actualitat política que el sistema ens obliga a viure. I ben aliena no n'és tenint en compte que és objecte de manipulacions per part de partits polítics que sí que concorren a les eleccions, de manera que necessita definir el seu rol per defensar-se.
Per tant, com una organització política que comença a fer passos endavant per marcar l'agenda política del país, se situa davant l'escenari electoral, tenint en compte que no hi participa i que a conseqüència no hi ha cap formació política que la representi en aquest terreny? Com una organització que ha contribuït clarament -amb un bagatge de dècades de lluita- al creixement de l'independentisme, amb l'èxit de les consultes a l'esquena, ha de situar-se a l'esfera política actual? Ha d'ignorar la realitat i no manifestar-se, fomentant així una abstenció de la qual mai ha estat partícip com a entitat política mateixa? Ha de participar-hi igualment tot analitzant-la amb arguments transformadors per tal de fomentar la participació activa però crítica? Els interrogants són molts.
Vot nul, vot en blanc o abstenció
En aquestes eleccions autonòmiques, novament l'Esquerra Independentista es troba orfe de vot. Tot i que ha passat força vegades, en algunes ocasions determinades organitzacions han demanat el vot per candidatures que compartien més o menys el mateix projecte. En el cas de les eleccions del 28-N, però, la manca d'una alternativa atractiva podria portar molts militants a optar pel vot nul, el vot en blanc o l'abstenció.
Malgrat que amb l'actual marc polític aquestes opcions estan poc organitzades -ja que per exemple el vot en blanc no es tradueix en escons en buit- i en conseqüència podrien esdevenir poc útils, el vot nul, l'abstenció el vot en blanc podrien ser una opció.
Els que advoquen per aquestes opcions defensen que la política actual és una "farsa" i que "cap polític ens representa" realment. Asseguren que el sistema de representació "està construint la seva pròpia tomba" i proposen que els ciutadanes "prenguin la iniciativa i deixin un sistema representatiu caducat". En aquest sentit, assimilen l'anomenada abstenció activa al combat social.
L'alternativa són, per aquests col·lectius, les organitzacions de base autogestionades per defensar els drets dels treballadors i transformar la realitat". Afirmen que es practica "una posició activa amb una finalitat política de càstig al sistema parlamentari capitalista".
La realitat és que el vot nul o el vot blanc sumat a l'elevada abstenció suposa un percentatge molt elevat, gens menyspreable, de la població, fet que hauria de portar a reflexionar la classe política. Diversos col·lectius aposten per aquesta modalitat de vot per expressar el seu malestar, la seva inconformitat i la seva insatisfacció per l'statu quo, o bé perquè no comparteix el mètode de fer política que es practica. Un mètode de protesta d'eficiència discutible tenint en compte que l'actual sistema ignora el gruix de ciutadans que opta per aquesta estratègia. Pels partits, només els ciutadans que voten són ciutadans, la resta no els tenen en compte o no són enquadrats en un marc d'insatisfacció. Tanmateix, si s'organitzés eficaçment, arrossegant tots els sectors de la societat que estan insatisfets, podria assolir un percentatge difícil d'ignorar. Per contra, el fet que es pugui optar per tres modalitats (blanc, nul, abstenció), trosseja encara més aquesta estratègia.
