Estem a pocs dies d'una Diada que es presenta més agitada que mai. Amb les eleccions autonòmiques a la cantonada, el fervor independentista al carrer i un context de crisi generalitzada. Com encara la CUP la Diada d’enguany?
Certament la d’aquest any és una Diada molt important perquè és l’any en què la CUP pot sortir al ca
rrer amb la mirada posada en les eleccions municipals. Malgrat tot, és veritat que s’ha vist alterada pel fet que també hi hagi eleccions autonòmiques, cosa que ha fet que a molts partits polítics se’ls hagi despertat un interès sobtat per anar a la Diada que els altres anys que no eren eleccions no tenien. Com seria el cas de Girona o Lleida, on hi haurà dues manifestacions diferents.
Sí, a molts llocs on durant anys ha estat la CUP l’única formació que ha organitzat les manifestacions, que ha treballat per preparar un Onze en condicions amb diferents actes reivindicatius, etc. ara ens trobem que certs partits ens intenten treure protagonisme. Però tot i així aquesta serà la nostra Diada com ha estat sempre, ja que som els únics que portem dècades defensant la independència. Però pels partits polítics només és en any d’eleccions el moment de treure el discurs al carrer.
I la CUP es podrà fer lloc en una Diada tan electoralista?
A veure, com dic nosaltres som els únics que hem defensat la independència, som els únics que hem estat darrere del dret de decidir, som els únics que hem treballat dins les campanyes que s’han organitzat a tots els pobles i per tant som els únics que responem a allò que la gent està demanant.
I la gent demana independència.
La gent ara mateix ha d’entendre que la CUP ha decidit prendre força a les eleccions municipals, que és l’espai on pot proposar mesures realment contundents i diferents, i que les autonòmiques s’han aplaçat per poder realitzar un treball profund i poder així fer un discurs i una feina ben feta. El que defensem és que la independència també es pot crear des dels municipis, i de fet és només des dels municipis on podem trencar aquest electoralisme de partit que es veu a les autonòmiques. Si aconseguim trencar-ho a baix serà més fàcil que a dalt hi puguem encabir el nostre discurs.
Entrar al Parlament i proclamar la independència, defensen Solidaritat Catalana i Reagrupament. Què pensa la CUP d’aquesta estratègia?
La independència no s’aconsegueix amb dos dies, no és una qüestió electoral, sinó que és una feina de fons, una carrera on fa molt de temps que hi som. Si som aquí és gràcies a aquesta feina que l’Esquerra Independentista i la CUP ha vingut fent durant tots aquests anys, a conseqüència de la qual s’han celebrat desenes de consultes independentistes, no gràcies a la feina que ha fet Solidaritat Catalana en dos mesos.
Tot i així són Solidaritat i Reagrupament les formacions que es presenten a les autonòmiques i gràcies a això pot ser que creixin i que la CUP es vegi obligada a tenir-hi algun tracte. Què penseu fer?
Bé, nosaltres pensem que aquests partits de moment només tenen la vista posada a les autonòmiques i que per tant estan en una línia molt electoralista en la qual la CUP va decidir no involucrar-s’hi. Però reitero, nosaltres no hi som perquè no creiem en aquesta manera d’arribar a la independència, sinó que el que estem fent és la feina de formigueta que hem fet durant les darreres dècades i a partir de les quals som on som.
És a dir que els hi esteu fent la feina?
Bé, que s’apoderin de la nostra feina no és una cosa nova. Ha passat sempre i ara s’està demostrant. Tanmateix nosaltres seguim treballant en la nostra línia per aconseguir bastir un projecte que s’allunyi del discurs buit basat en una política liberal o de dretes com estan defensant aquests partits. Nosaltres ara estem immersos en la creació de les estructures necessàries que ens possibilitaran caminar organitzadament cap a la independència.
I si es presenten a les municipals, què?
Si es presenten a les municipals és obvi que sacsejaran una mica els vots i això sempre és conflictiu.
I Crida per la Terra? Quin paper hi juga en tot aquest panorama i com ho valora la CUP?
Bé, Crida per la Terra és un projecte en el qual
hi ha molta gent de la CUP que hi està treballant, de manera que no hi podem pas estar en contra ni tampoc li podem posar pals a les rodes, però sí que entenem que és un projecte merament enfocat a les autonòmiques i per tant diferent del de la CUP, que té la vista posada a les municipals.També hi ha participa la CUP d’Arenys de Munt...
Si qualsevol membre de la CUP vol donar suport a Crida per la Terra òbviament és lliure de fer el que bonament li plagui, i de fet està treballant per la independència del nostre país. Amb això vull dir que no és pas gent que haguem d’expulsar, però en tot cas la nostra és una altra lliga i ja vam declarar que no hi donaríem suport.
La CUP té per davant uns mesos d’intensa feina, preparant la campanya electoral i enllestint el programa marc. Com ho encareu?
Doncs bé, estem ben immersos en l’elaboració del programa marc, que ara ja s’està a punt d’acabar, i aquest desembre celebrarem una assemblea nacional per presentar el programa marc, tancar-lo, lligar-lo i començar a posar fil a l’agulla amb les municipals.
Com ha anat el procés d’elaboració del programa marc?
Hem aconseguit tenir un programa marc fet des de la base, que s’ha elaborat amb la participació de totes les territorials, amb un projecte de cada intercomarcal, treballant amb gent experta en tots els temes, convidant a la participació de tothom i en definitiva ha estat un programa marc que s’ha treballat molt des de baix. En aquest sentit hem aconseguit tenir un programa molt útil i que realment té propostes molt bones a nivell municipal per aconseguir anar introduint polítiques d’esquerra i igualitàries als nostres ajuntaments.
Un programa marc que podrà adoptar des d’un poble petit a una ciutat gran?
El nostre programa marc és un programa bàsic amb el qual poder començar a treballar i a partir d’aquí anar-lo adaptant a cada realitat local. Tindrem un document que tocarà totes les àrees i per tant que serà de gran ajut per a tots els pobles i viles. A més és un programa que no només està encarat a les municipals, sinó que també planteja punts de caire nacional com ara la llengua i la cultura, és a dir que és un programa estratègic que manté la feina de cada municipi alhora que fa una estructuració necessària de tot el país per poder tenir estratègies conjuntes en qualsevol àmbit.
La CUP arrasarà a les municipals?
[Riu] Dona, creiem que si se’ns recompensa la feina que estem fent podem treure molt bons resultats a les municipals i de fet treballem per això. Totes les territorials estan treballant per poder presentar llistes al màxim de municipis possibles amb gent que estigui defensant el nostre discurs ideològic. La CUP tindrà una persona que només es dedicarà a treballar per les munici
pals per si cal fer alguna campanya nacional de suport als municipis més petits.
De créixer heu crescut d’ençà de les darreres municipals.
Sí, sí, tenim previst que hi hagi un creixement exponencial de la representació municipal de la CUP, ja que des de les últimes eleccions el que s’ha fet és anar creixent. Per exemple cada tres mesos hem anat constituint un o dos nuclis nous. Tots els territoris estan creixent.
Una organització política pot afrontar una campanya amb garanties pagant dos euros al mes?
A veure, els dos euros al mes és només una quota nacional per tal de mantenir una estructura com a partit i després el que hi ha són les quotes locals que cadascú paga a la seva assemblea local pel seu propi funcionament. Aquestes quotes són lliures i són les que financen les campanyes a cada territori. La major part de la feina es fa des dels nuclis locals o territorials i és aquí on recau bona part de l’esforç econòmic.
Però amb dos euros al mes es pot mantenir una estructura nacional forta?
Home, des de nacional es manté una estructura econòmica bàsica per poder donar suport als nuclis locals. Ara bé, sí que et diré que hi pot haver un moment concret en què facin falta més diners i sigui necessari fer quotes extraordinàries per algun projecte concret que es vulgui tirar endavant. Estem parlant d’uns diners de més que es poden invertir a nacional en moments donats, però que la resta de l’any no tenen sentit perquè és l’estructura local qui treballa i qui necessita més diners.
Quin és el grau d'autonomia local de cada CUP?
La CUP com a organització òbviament té un pes, és a dir que hi ha una estructura nacional que té una línia ideològica i política, però qui realment té l’última paraula són les assemblees locals, que són aquelles que treballen pel municipi i que mantenen el contacte directe amb el territori. La CUP és una organització nacional amb una estructura de país. El que s’intenta és mantenir l’estira-i-arronsa entre l’estructura nacional i l’assambleària, que creiem que dóna més força perquè crea una diversitat política que fa que tinguis més consciència del país on vius. La nostra estructura dóna més oportunitats perquè tothom, tant que aquell que viu a una ciutat gran com a un poble petit, es pugui sentir representat al partit.
La CUP ha aconseguit projectar la feina que durant dècades ha fet l’Esquerra Independentista?
Sens dubte això és el més difícil i el que ens costa més. No perquè no estiguem fent la feina ben feta, sinó perquè tenim uns mitjans de comunicació que tenen uns altres interessos que no són ni la independència dels Països Catalans ni aconseguir uns Països Catalans d’esquerres. Els seus interessos són mantenir el sistema econòmic actual que és el que els hi va bé a ells. Ho tenen molt fàcil per fer el buit a qui vulguin i no aparèixer als mitjans realment et dificulta molt la feina a nivell nacional.
I sobre l’Esquerra Independentista de l’actualitat. Quina relació hi manté la CUP?En principi es mira de treballar amb ells en el moment que es creu oportú, en les campanyes on es creu que es pot fer un discurs unitari sempre intentant mantenir el nostre discurs, la nostra línia i estratègia política. Sempre s’intenta treballar junts quan es creu oportú o necessari, i per això es creen coordinadores, taules de l’Esquerra Independentista i diferents eines que permetin vehicular aquesta relació.
Dius que intenteu mantenir el vostre discurs però a la manifestació del 10-J el vostre discurs anava darrere.
Es va decidir que una manifestació d’aquestes característiques era un bon moment per treballar amb organitzacions de l’EI. La CUP va aconseguir acudir a la manifestació amb el seu bloc i amb la seva pancarta però va escollir anar-hi amb la gent amb qui porta tants anys treballant. Ara, creiem que realment la CUP per si mateixa va fer una gran feina de visualització i ho va aconseguir.
El 10-J va ser un èxit doncs, per la CUP?
Va ser un èxit per tot el país i va ser un èxit pel que va representar perquè va ser una manifestació de milions de persones que reclamaven la independència, la fi d’uns lligams que ens estan destrossant, la fi de l’autonomia que ens ha portat a un atzucac i que no ens permet créixer i que ara més que mai és una presó de pobles. Que milions de persones visualitzin ara el que porta tants anys defensant la CUP és un èxit.
