Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
[VÍDEO] CAJEI i Maulets consoliden l'aposta de fusió

Ho van confirmar dissabte passat al Rebrot, l'Aplec de Joves dels Països Catalans, tal com ja va explicar Llibertat.cat. En el marc de l'acte polític que es va celebrar a Berga, la Coordinadora de Joves de l'Esquerra Independentista (CAJEI) va assegurar que el procés de confluència amb Maulets, el jovent independentista revolucionari, segueix endavant.

Llibertat.cat us ofereix el discurs sencer que va pronunciar Nora Miralles, una de les portaveus de la CAJEI al Rebrot i que va dedicar íntegrament al procés de confluència amb Maulets.


20/07/2010 15:14 Política

Tal com ja va esbossar al parlament del Rebrot de l'any passat, la CAJEI ha refermat un any més la seva intenció de fusionar-se amb Maulets. Tot i que la CAJEI hi va dedicar tota la seva intervenció, cap parlament de Maulets va mencionar en cap moment la fusió.

Una portaveu de la CAJEI va llegir un manifest en el qual va defensar la unitat entre CAJEI i Maulets argumentant que "la unitat juvenil no és un caprici de ningú, és una responsabilitat envers les generacions que entraran a formar part de la sectorial juvenil en els propers anys" i va afirmar que "no hi ha millor llegat per deixar a aquestes futures militants que una organització juvenil única, forta i ben organitzada".

A més, va apuntar que el procés de confluència entre Maulets i CAJEI viurà una eclosió en els propers mesos i el proper any i va remarcar "que la maduresa que ens ha portat a voler-nos unir en la lluita comuna per la llibertat del nostre poble ens farà afrontar els sacrificis que totes dues organitzacions haurem de fer perquè això surti bé".

 

{youtube}o5PijTMxtN4{/youtube}

 

Discurs íntegre de Nora Miralles, una de les portaveus de la CAJEI

 

{youtube}i75jEEAWjQE{/youtube}

Volem començar, com no, felicitant als companys i companyes de Maulets per muntar aquest nou Rebrot, que ja és el 9è.

Ja fa un any, en aquest mateix poble, posàvem públicament les bases del procés que ens ha de conduir a formar una sola organització juvenil al si de l'Esquerra Independentista.

Recordo perfectament el que les companyes de la CAJEI -i sé que també moltes de Maulets- sentíem llavors. Recordo incertesa i certa por. Por del fracàs, por que els prejudicis mutus ho engeguessin tot enlaire. Però també vivíem el procés amb molta il·lusió. Amb la il·lusió, ni més ni menys, de les qui som conscients de la magnitud del que hem iniciat.

Hem iniciat un procés d'unió imparable, en què el jovent esdevingui el present -i no només el futur- de l'Esquerra Independentista. I el millor que podem fer pel moviment -en present- és arrelar la lluita de l'EI als barris, viles i ciutats del nostre país. Perquè el socialisme es construeix des de la base, barri a barri, poble a poble. I nosaltres ja només podem fer-ho unides.

Així doncs, d'il·lusionades en seguim, però -sincerament- crec que si hi ha quelcom que sentim ara és -sobretot - convenciment.

I aquest convenciment no és pas gratuït. Al llarg d'aquest darrer any, des del Rebrot passat, hi ha hagut passes fermes en forma de treball conjunt, petits gestos -que semblaven no tenir gaire importància- que ens han fet acostar-nos, tot i que no sé fins a quin punt en som totes conscients. Parlo, per exemple, del munt de manifestos -sobretot antipatriarcals, però també, per exemple, sobre la presidència europea- que hem signat conjuntament. Parlo dels nombrosos cartells on hem aparegut juntes, i recordo especialment -per la seva trascendència- el cartell juvenil unitari de l'Onze de Setembre passat. Parlo de l'1 de maig a la població valenciana de Canals, on vam decidir -no només muntar un acte juntes- sinó convidar altres joves organitzades.

Penso també a Manresa, i la seva decisió d'unir-se en un sol nucli local, prioritzant les necessitats del jovent manresà a qualsevol diferència. Parlo també d'altres barris i pobles, amb presència de Maulets i de les notres AJ, que a poc a poc es van acostant. I penso, inevitablement, en el meu barri -la Sagrada Família-, on es dóna aquesta situació, perquè hi visc i, també, perquè a poc a poc va esdevenint un exemple més de treball conjunt. És cert que hi queda molta feina a fer, però és increïble veure de tan a prop com ens anem animant a fer cada vegada més coses plegades: actes, formació, setmanes de lluita. Fins i tot gestos tan mancats -aparentment- d'importància, com fer una pancarta o una cervesa juntes o haver encartellat d'una tirada els cartells d'aquest aplec i els de l'Assemblea de Joves del barri, em fan estar segura que anem pel bon camí.

És clar que tampoc no són tot flors i violes, que queda encara molta desconfiança fruit del desconeixement mutu. I que no podem enganyar-nos pensant que el pitjor ja ha passat, perquè el més difícil vindrà els propers mesos, el proper any. Però estic segura que aquesta maduresa que ens aporta la militància, aquesta maduresa que ens ha portat a voler-nos unir en la lluita comuna per la llibertat del nostre poble, ens farà també afrontar els sacrificis que totes dues organitzacions haurem de fer perquè això surti bé. Ja sabiem, quan ho vam començar, que no seria gens fàcil, però cal ser molt conscients que la unitat juvenil no és un caprici de ningú.

És un compromís que hem pres, és la nostra responsabilitat envers les generacions que entraran a formar part de la sectorial juvenil en els propers anys. Perquè no hi ha millor llegat per deixar a aquestes futures militants, que una organització juvenil única, forta i ben organitzada!

 

Una experiència local de fusió: el JEI

jeiL'Assemblea de Joves de Manresa i Maulets es van fusionar l'any passat donant com a resultat el Jovent de l'Esquerra Independentista (JEI). La mateixa pàgina web mostra: AJM + Maulets = JEI, una experiència local del que la CAJEI i Maulets té en ment de projectar a nivell nacional des de fa molts mesos.

La JEI manifesta la voluntat que aquest procés d’unitat juvenil que hi ha a Manresa "es faci efectiu a la resta de barris, pobles i ciutats dels Països Catalans; perquè creiem que només amb la força d’un jovent unit podrem aconseguir els nostres objectius". 

 

Discurs d'Eudald Calvo al Pi Jove en representació de Maulets

 

{youtube}92CcCe653Lc{/youtube}

 {youtube}H0XQLwwAvmg{/youtube}

{youtube}Ly5mHvKys9E{/youtube}

 

Parlament de la CUP al Pi Jove

 

pepopi.jpg

 

Companyes i companys,

Com cada any ens trobem aplegats al voltant del Pi de les Tres Branques. Aquest any, però, és diferent de tots els anteriors. És el primer any que podem afirmar sense por d'equivocar-nos que el procés d'alliberament del poble català ha començat de forma definitiva i irreversible. Ara, més que mai, és ja imparable. Ja s'ha traspassat la línia vermella, centenars de milers de catalans tenen clar que només un canvi profund en l'estructura política, econòmica i social pot redreçar l'actual situació de somnolència i renúncies. I només la independència pot conduir a aquest horitzó. Aviat, sí aviat, recuperarem les llibertats robades aquell 11 de setembre de 1714 per l'exercit hispano-francès, capitanejat pel Borbó Felip V. 

El procés va començar amb l'espurna del 13 de setembre a Arenys de Munt, i s'ha anat escampant per pobles, viles i ciutats en les diferents conteses fins culminar, amb la manifestació del passat 10 de juliol, en allò que molts ja sabíem: la via autonomista és morta i enterrada.

Aquesta marea independentista, però, no hagués estat possible sense la prodigiosa fàbrica d'independentisme anomenada Tribunal Constitucional. A cada vomitada del tribunal milers d'autonomistes es tornaven independentistes, de manera que cada cop que s'apel·lava a la "indisoluble unidad de la Nación Española", aquesta més soluble es tornava.

La CUP sempre ha tingut molt clar que no serà la Constitució, ni els Estatuts d'autonomia, ni les institucions que emanen dels ordenaments jurídics espanyol i francès qui dotarà de drets polítics els nostre país. Si una majoria vol la independència, no hi haurà qui la pari, diguin el que diguin les lleis. L'Estatut espanyol d'autonomia ha estat sempre condemnat al fracàs perquè malgrat les veus que s'omplien la boca d'autogovern, seguim sota la tutela absoluta i absolutista de l'estat espanyol i francès i submergits en un constant desgast nacional, lingüístic, polític, cultural, econòmic..

Aquesta falsa democràcia immensament tacada de corrupció; la del Palau de la Música, del cas Pretòria, del cas Casinos, de l'especulació immobiliària... no la volem. La dignitat i la fermesa del poble català és la que passa per ultratjar els símbols i lleis de l'estat opressor. Fora tots el seus símbols!, fora les banderes espanyoles i franceses dels nostres ajuntaments!, fora els quadres imposats!, fora el seu exèrcit! i fora la seva policia! Prou de fer-nos prometre una constitució i un estatut que ens ofega i esclavitza com a poble!

La situació nacional és convulsa: el territori rep agressions cada dia, la precarietat laboral és un fet quotidià, les injustícies i les desigualats que la societat capitalista produeix no cessen d'oprimir-nos amb més i més virulència. El país demana a crits que seguim treballant des de tots els àmbits possibles per assolir una plena llibertat nacional i social. Sí, també social, perquè necessitem enterrar l'opressió que ens ofega com a classe, i és per això que la CUP aposta per la transformació social. Per plantar-nos i dir que ja n'hi ha prou d'explotació, d'esclavatge i d'opressió.

Des de l'àmbit municipal, la CUP de Berga construeix des de la base una via des d'on lluitar dia a dia pel nostre alliberament. Perquè és només la CUP, l'única via possible des d'on organitzar l'espai de ruptura democràtica necessària per trencar amb els estats opressors. Actuant amb estratègia i amb l'objectiu sempre ineludible de la Unitat Popular.

Aquesta és una feina tossuda i resistent que lluny de cansar-nos ens esperona a treballar més, amb més profunditat i amb més tenacitat. Ara bé, també estem subjectes als reptes i els perills de la política institucional que no podem obviar, com ara la pèrdua d'intensitat de treball en equip. Però hem de mirar de mantenir la il·lusió i la intensitat de treball inicials per no caure en el parany de la rutina que ens imposa l'administració.

La política institucional per si sola no ens portarà a aconseguir els nostres objectius de llibertat, ni segurament transformarà la societat tal com la somiem. Però també ho és que per aconseguir-ho caldrà que utilitzem totes les eines, tots els mitjans dels que disposem i és innegable que el principal front, per molts que en tinguem, és el polític. És des de la pràctica política que es fan realitat projectes escrits i reescrits mil i una vegades. En aquest sentit, la lluita municipalista ha obert una escletxa per on avançar i és això el que ens ha d'animar a no desistir per aconseguir bastir fermament el projecte de la CUP a Berga. Per seguir tirant-lo endavant, totes i tots sou necessaris. Perquè una altra manera de fer política és i serà possible a Berga.

Visca els Països Catalans!

Visca la terra! 

Per saber-ne més:

El Rebrot referma la importància de la lluita per l'alliberament nacional i social 

Tot a punt pel Rebrot 

Maulets presenta el cartell del Rebrot 2010 

El Rebrot 2010 escalfa motors amb la publicació de textos del I Certamen Jove de Literatura Social 

Recull de fotografies i vídeos del Rebrot i de l'Aplec del Pi de les Tres Branques 

Centenars de persones reivindiquen la unitat dels Països Catalans davant del Pi de les Tres Branques 

El Rebrot s'acomiada amb un balanç positiu 

Rànquings
  1. De què parlem quan parlem de moviment independentista
  2. Una raó d'Estat per una Catalunya independent: les claus i els actors que van gestionar la treva d'ETA a Catalunya
  3. "Tothom s’hi ha arromangat, però això no ha de tapar la irresponsabilitat en la gestió per part dels responsables polítics"
  4. "A Súmate hi som per les nostres mares, que tot i venir de lluny, ens han ensenyat a estimar Catalunya..."
  5. Pedro Sánchez visita Amer (el poble natal de Carles Puigdemont)
  6. La ressuada temptació de la jaqueta reversible
  7. Condemnat a 1 any i mig de presó el primer detingut als talls de la Meridiana
  8. Encara no som conscients del Clam de Llibertat arreu: #400talls #MeridianaResiseix… 1255 dies @E_Gallinat (Eixample)...
  9. Independència. Ruptura i República
  10. Història de l’esquerra independentista: la història a mig fer
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2021 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid