Jo no defensaré Garzón
Ara toca defensar Garzón, diuen. Sembla que uns
falangistes podrien acabar la seua la carrera judicial, i la
'progressia' hispana crida i brama. Però jo no m'hi sumaré, ni per
solidaritat internacional. He vist massa de prop com aquest personatge
permetia la tortura i violava les regles més elementals de la
democràcia.
He sentit relats estremidors, fets de viva veu i de primera mà. Els
he sentits de gent torturada per aplicació de la llei antiterrorista que
s'ha aixecat la samarreta davant seu i dels seus companys o que ha
plorat relatant les atrocitats sofertes, sense més resposta d'aquest
jutge estel·lar que la del menyspreu. Però, encara que no els haguera
sentits en directe, en tindria prou d’haver llegit els relats públics de
les seues víctimes, de les que em mereixen confiança. Parle, posem per
cas, i n'hi ha prou amb un exemple, dels detinguts del 92, en aquella
infame ràtzia olímpica que Europa acabà desautoritzant anys després. El
2004, per escrit, el Tribunal d'Estrasburg va acusar Garzón de no haver
volgut investigar les documentades denúncies de tortures que li havien
estat presentades. I amb una acusació com aquesta n'hi hauria d'haver
prou.
És tan sols una falta, n'hi ha que excusen ara. Doncs, no. Cal dir
que no és l'única falta, però que, fins i tot si ho fos, ja n'hi hauria
prou. Parlem de tortures, no d'un error processal qualsevol, d'una manca
de documentació. I cal dir amb la veu ben alta i clara que no es pot
defensar la democràcia violant els drets democràtics. Si n'hi ha que
volen oblidar aquest principi bàsic, doncs que el defensen, enmig de la
baralla partidista. Però, a mi, em faria molta vergonya d'oblidar-ho, i
per això, per dignitat democràtica, no pense ni moure un dit en defensa
de Garzón. Ja s'ho faran.
Vicent Partal
