En Diego va ser detingut a l’interior dels jutjats de Barcelona quan anava voluntàriament a declarar arran de les informacions de la premsa que el relacionaven a ell i a en Zigor amb un escamot que l’organització armada ETA tenia a Barcelona. De la mateixa manera en Zigor es va presentar voluntàriament per declarar a l’Audiència Nacional a Madrid.
El 22 de gener del 2001 després de comparèixer davant del jutge totes les persones detingudes i de negar les declaracions fetes davant la policia i de denunciar els maltractaments l’Audiència Nacional va ordenar el seu ingrés a presó.
Des d’aquell moment tant en Zigor com en Diego van ser presoners de l’Estat espanyol i aquest els va tractar com a tals i els va començar a aplicar tota una sèrie de mesures repressives i il·legals: la dispersió (consistent en repartir els presos el més lluny possible del seu entorn social i familiar, i anar-los canviant periòdicament de presons), el règim f.i.e.s. (un règim especial d’estricte control de les trucades, de les cartes, de les visites, dels objectes personals, separació de la resta de presos…), els aïllaments (cel·les i mòduls especials de càstig, separades de la resta de presos,molt més petites i amb les condicions deplorables, càstigs que poden durar dies i setmanes i fins i tot algun més).
Però tot i la repressió patida mai han deixat de lluitar i de denunciar les injustícies des de dins de la presó, han realitzat diversos actes de protesta (vagues de fam, txapeos…), han participat en campanyes, actes, festes majors, i també a través de cartes i comunicats que han pogut enviar.
Per saber-ne més:
