La pedrera se situarà molt prop del paratge Estret dels Algars, per sota del pic del Coll Rodó, de 622 metres d'altura, i a l'àrea que ocuparà neixen dos barrancs, un tributari del riu Rifà i un altre de la riera de Vilanova. A més, també estarà molt aprop del monestir d'Escornalbou.
Nota del GEPEC-EdC
Segueix l’imparable successió d’agressions ambientals al territori en àrees forestals d’elevat valor natural i paisatgístic. En aquesta ocasió es tracta d’una nova pedrera de granit a l’Argentera, per si no fos suficient amb les existents als termes veïns de Duesaigües, Riudecols, Vilanova d’Escornalbou i Vandellòs, que conformen un grotesc "paisatge lunar" a la comarca del Baix Camp. La ubicació d’aquesta nova pedrera es trobaria dins el terme de l’Argentera (polígon 7, parcel·les 13, 14 i 16), tot i que al mateix límit i colindant amb Vilanova d’Escornalbou, al costat del paratge anomenat Estret dels Algars i just a sota del cim del Coll Rodó (622 m). A l’àrea ocupada per l’activitat extractiva hi tenen el naixement dos barrancs, un tributari del riu de Rifà, i una altre tributari de la riera de Vilanova. A més, quedaran afectats racons de gran bellesa visual característics de la Serra de l’Argentera, com la Desenrocada del Bailon i el propi Coll Rodó.
No deixa de sorprendre’ns l’estratègia d'alguns municipis d'ubicar les instal·lacions contaminants o agressives del paisatge als partions del seu terme, i que acaben afectant negativament l’entorn natural dels seus veïns. En tenim un exemple clar amb les extractives de Vilanova d'Escornalbou, ubicades a la partida de Rifà majoritàriament. La nova pedrera de l’Argentera es trobarà a tocar de l'emblemàtic Monestir d'Escornalbou. Es de suposar que els estudis d’integració paisatgística que presentarà el promotor amagaran prou bé aquesta circumstància. Per altra banda, l'accés a la pedrera no passarà per l'Argentera, sinó pel bell mig de la vila de Vilanova d'Escornalbou, amb els consegüents problemes de contaminació, vialitat i mobilitat que repercutiran directament als seus habitants.
Lamentablement, al paisatge visible des de l'ermita de Santa Bàrbara, al capdamunt de la muntanya d'Escornalbou, la nova pedrera no li suposarà un gran afegit, ja que complementa l’esperpèntica visió a ponent del parc eòlic de la Serra de l'Argentera i de l’extractiva "La Ponderosa", que ha eliminat dels mapes el cim del Puigmarí i va camí de fer el mateix amb el Puigvoltor. Seguint així, guanyarem el premi al paisatge més nou de Catalunya, per les constants modificacions que va patint.
Fent una observació més al detall de la nova pedrera, cal denunciar que suposarà la destrucció de dos camins públics: el Camí vell de Vilanova a Colldejou i el Camí de les Masies. Potser no són camins freqüentats ni s’hi fa un bon manteniment, però la recuperació d'aquests vells camins és una tasca que porten endegant entitats i institucions del nostre país i no convé destruir aquest antic patrimoni que, en la majoria dels casos, figura al registre cadastral i s’integra al conjunt de rutes excursionistes del Baix Camp.
Des del punt de vista de la conservació, al paratge on es vol fer la pedrera (i a altres zones de la Serra de l’Argentera) s’hi poden trobar encara espècies d’ocells singulars i amenaçades com la gralla de bec vermell, el còlit negre, el xoriguer, l’àliga marcenca, l’esparver, l’abellerol, el corb, el duc, el picot verd, el falcó abeller i un nombre destacable de passeriformes, molt d’ells nidificants. Remarcable també la presència de l’àliga cuabarrada, que hi té una àrea permanent de cacera, i que abans de la construcció del parc eòlic del Trucafort hi era nidificant.
No deixa de sorprendre’ns l’estratègia d'alguns municipis d'ubicar les instal·lacions contaminants o agressives del paisatge als partions del seu terme, i que acaben afectant negativament l’entorn natural dels seus veïns. En tenim un exemple clar amb les extractives de Vilanova d'Escornalbou, ubicades a la partida de Rifà majoritàriament. La nova pedrera de l’Argentera es trobarà a tocar de l'emblemàtic Monestir d'Escornalbou. Es de suposar que els estudis d’integració paisatgística que presentarà el promotor amagaran prou bé aquesta circumstància. Per altra banda, l'accés a la pedrera no passarà per l'Argentera, sinó pel bell mig de la vila de Vilanova d'Escornalbou, amb els consegüents problemes de contaminació, vialitat i mobilitat que repercutiran directament als seus habitants.
Lamentablement, al paisatge visible des de l'ermita de Santa Bàrbara, al capdamunt de la muntanya d'Escornalbou, la nova pedrera no li suposarà un gran afegit, ja que complementa l’esperpèntica visió a ponent del parc eòlic de la Serra de l'Argentera i de l’extractiva "La Ponderosa", que ha eliminat dels mapes el cim del Puigmarí i va camí de fer el mateix amb el Puigvoltor. Seguint així, guanyarem el premi al paisatge més nou de Catalunya, per les constants modificacions que va patint.
Fent una observació més al detall de la nova pedrera, cal denunciar que suposarà la destrucció de dos camins públics: el Camí vell de Vilanova a Colldejou i el Camí de les Masies. Potser no són camins freqüentats ni s’hi fa un bon manteniment, però la recuperació d'aquests vells camins és una tasca que porten endegant entitats i institucions del nostre país i no convé destruir aquest antic patrimoni que, en la majoria dels casos, figura al registre cadastral i s’integra al conjunt de rutes excursionistes del Baix Camp.
Des del punt de vista de la conservació, al paratge on es vol fer la pedrera (i a altres zones de la Serra de l’Argentera) s’hi poden trobar encara espècies d’ocells singulars i amenaçades com la gralla de bec vermell, el còlit negre, el xoriguer, l’àliga marcenca, l’esparver, l’abellerol, el corb, el duc, el picot verd, el falcó abeller i un nombre destacable de passeriformes, molt d’ells nidificants. Remarcable també la presència de l’àliga cuabarrada, que hi té una àrea permanent de cacera, i que abans de la construcció del parc eòlic del Trucafort hi era nidificant.