Ahir es va realitzar Istanbul la V Fòrum Mundial de l'Aigua, que en les seves resolucions no ha reconegut finalment l'accés a l'aigua i al seu sanejament com un “dret humà”. El caràcter de dret humà va ser l'aspecte més polèmic en la redacció de la Però aquestes notícies sobre la “protecció” de l’aigua amaguen una xarxa d’interessos econòmics de gran importància. La principal empresa que gestiona l’aigua al nostre país, Agbar, encarregada del sanejament i del subministrament, manté importants interessos arreu d’Amèrica Llatina i l’Estat espanyol en la gestió d’aquest recurs natural. Agbar (lligada a La Caixa) podria obtenir importants concessions a partir d’aquesta declaració tan desinteressa a què s’havien afegit els representants del govern espanyol. Rera de les campanyes propagandístiques i de distracció com les de les recents Primeres Jornades sobre l'aigua virtual o la Festa de l'aigua, empreses com Agbar pretenen consolidar el negoci de gestió d’aquest recurs natural, afavorits per les gestions polítiques dels partits governants.
Dos dels estats que encapçalaven la declaració de “dret humà” per a l’aigua, l’espanyol i Alemanya–i gairebé tots els de l'Amèrica Llatina- també han aprovat una declaració complementària que conté dos punts cabdals que afavoririen aquestes concessions a mans privades dels recursos hídrics mundials: en el primer es reconeix l'aigua “com a dret humà” i, en el segon, es sol.licita que el Fòrum Mundial de l'Aigua deixi de ser organitzat per una institució –també privada-, com el Consell Mundial de l'Aigua i passi a ser coordinat per l'ONU.
En aquest sentit, la ministra espanyola de Medi Ambient, Elena Espinosa, va declarar que el contingut d'aquest annex es tractaria en un consell de ministres de la Unió Europea amb l'objectiu de sumar els països comunitaris al document.
La negativa de països com els Estats Units, Egipte o el Brasil a la declaració, fet que ha impedit el reconeixement oficial de l'aigua com a dret humà (s’ha resolt considerar-lo el terme de "necessitat bàsica") amagaria, doncs, un entramat econòmic d’interessos mundials, en què les explotadores dels recursos hídrics als Països Catalans haurien pres l’opció de fer un salt endavant en la seva expansió especialitzada i la consolidació de l’explotació-gestió al nostre país.
.
