Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Pel Pacte Nacional per a l'habitatge i les ARE

Per Joan Guinovart, membre de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) de Valls

En el Decret Llei I/2007 del dia 16 d’octubre, mesures urgents en matèria urbanística, primer decret en aplicació del nou Estatut, la Generalitat assumeix la tasca de creació de sòl residencial, a través de la promoció d’àrees residencials estratègiques (ARE). En aquest Decret queden escenificats els acords del Pacte nacional per a l’habitatge, la claudicació de la Generalitat del tripartit als interessos dels promotors i la supeditació de les grans decisions del govern al servei de les exigències de la patronal, en el sector de la construcció.

31/07/2008 13:21 Opinió

La Generalitat intervé de forma decisiva, retalla les competències de l’autonomia municipal i decideix crear sòl urbanitzat, que posteriorment adjudicarà a promotors per a la construcció de 90.000 habitatges nous a tot Catalunya, dels quals la meitat seran de protecció oficial, és a dir, tindran uns mínims de qualitat i un preu de venda fix, predeterminat per a cadascuna de les zones en què està dividit el territori.


Per què s’arriba a una situació com aquesta? La Generalitat actual, de la transició ençà, s’ha caracteritzat per una manca de política d’habitatge, les actuacions en aquesta matèria han estat quasi testimonials, la promoció d’habitatges de protecció oficial d’iniciativa privada de venda o de lloguer, també han estat molt escasses i han desaparegut totalment, en aquests darrers anys, durant tot el període del “boom de la construcció”. La desaparició de l’habitatge de protecció oficial ha estat a causa de la manca d’intervenció del govern i afavorida pel baix cost del diner, d’aquesta forma el preu de l’habitatge s’ha disparat d’una forma desmesurada, com també els beneficis dels promotors i de forma molt agreujada s’ha apujat el preu del sòl.


A causa del fort increment del preu del diner, el preu del sòl urbanitzat s’ha d’abaratir d’una forma notòria, fins a una tercera o quarta part en una zona com la nostra, al mateix temps, s’han de crear mecanismes de suport i ajuda en forma de diner públic, per tal de garantir la rendibilitat del sector. Aquesta i no altra és la filosofia del Pacte nacional per a l’habitatge, de forma molt  especial, la creació necessària, ràpida i suficient de sòl residencial urbanitzat, que obligarà a una injecció considerable de capital públic al sector immobiliari, per aturar una crisi que el mateix sector i la inoperativitat dels governs han generat.


És aquesta l’única solució? Es calculen les demandes com si el creixement mai no s’hagués d’aturar, 400.000 nous habitatges en els deu anys del període 2007-2016, es tapen els ulls davant la quantitat de pisos en construcció, de pisos per vendre i l’exagerat nombre de pisos buits. El que es pot afirmar de forma rotunda, és que aquesta solució és la més insostenible, és una fugida endavant, una gran claudicació, ningú del govern de la Generalitat s’atura a reflexionar sobre l’elevat consum inútil d’energia i de sòl, que tota aquesta rauxa constructiva pot representar. No es poden arbitrar mesures, per incidir en el preu dels terrenys en el sòl urbanitzable? Per què ja no es parla del lloguer obligatori dels pisos desocupats? Les ajudes i el suport no es poden canalitzar directament als usuaris, especialment als sectors més populars i necessitats?


En fi, amb tot aquest panorama, a Valls ens ha tocat una àrea residencial estratègica, situada entre Ruanes i el Rec de la Cavalleria, 34 hectàrees a 50 habitatges per hectàrea, total 1.740 habitatges. Un gravíssim atemptat a l’autonomia municipal i al procés de participació ciutadana per la revisió del POUM, si un dia decideixen tirar-la endavant. No és lícit obstaculitzar d’una forma tan clara, el debat sobre el model de creixement i com es situa aquest creixement en el territori.


La urbanització de l’ARE incidirà a Valls de forma negativa en el desenvolupament del Pla de Millora del barri antic, serà difícil, per exemple, que un promotor es decideixi apostar per una àrea de reforma interior, amb tot el risc que representa, davant la perspectiva d’una urbanització immediata de 34 hectàrees, seria irresponsable afirmar el contrari. També serà perjudicial per la necessària compactació de la ciutat, actuacions com el Prado (PERI 2), la de l’hort del Carme (PERI 3) i el Portal Nou (PERI 4), per citar-ne algunes, també es veuran afectades.


Ens queda l’esperança de la mobilització ciutadana, de la Plataforma Valls Viu i la resistència a claudicar dels propietaris dels terrenys, aquesta resistència pot esdevenir decisiva, per posar en evidència les contradiccions de tota aquesta macro operació urbanística i tot plegat, pot alentir notablement la seva execució, la qual cosa ja seria una gran victòria.

Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid