Un dels aspectes que cal destacar del conjunt d'aquestes conclusions és la de plantejar la necessitat urgent de la creació d’un espai comú, compartit i real. Un espai modern, on la llengua i la cultura catalana formin part de les infraestructures, dels mercats, el comerç, el turisme, les noves tecnologies, la imatge internacional, els mitjans de comunicació, la sanitat, l’educació, de tota la societat i de totes les polítiques dels diversos governs del conjunt dels Països Catalans.
I és que les conclusions constaten que la fractura territorial i administrativa dels Països Catalans dificulta l’existència d’un mercat cultural comú que ajudi a créixer com a país i a desenvolupar la llengua catalana com a eix identitari. Aquesta situació d’ofec cultural i lingüístic es combina amb la impossibilitat de crear unes infraestructures i un mercat que permetin impulsar la llengua i la cultura catalana com els elements fonamentals de vertebració i cohesió social.
L’anàlisi exhaustiva que han fet del mercat cultural català en el món de l’ensenyament els ha dut a constatar la manca d’unitat tant pel que fa a l’ensenyament de la llengua, la transmissió de coneixements i la cultura, com de la realització i posada en pràctica d’uns currículums absolutament allunyats de la realitat sociocultural dels territoris i que a més a més tendeixen a separar i a ressaltar les diferències més que les semblances.
És en el camp de l'ensenyament on se centren la majoria de les conclusions per què s'ha de ser capaç de canviar totes les estratègies de l’aula tenint en compte que el pensament no es construeix de forma individual sinó socialment i, per tant, s'ha de ser capaç d’ensenyar l’eina bàsica de construcció del pensament i de pertinença a la nostra comunitat: la llengua catalana i més davant el canvi social que s'està experimentant amb l’arribada de la immigració.
Per això, entre altres qüestions, les conclusions apunten que cal fer una aposta clara per:
1. El treball en xarxa amb totes les entitats, associacions i organitzacions d’arreu dels Països Catalans perquè des de cada territori, cada comarca, cada població es treballi de forma autònoma, però amb un objectiu comú: una escola pública, catalana, laica i de qualitat.
2. La col·laboració de totes les associacions, entitats i organitzacions en els plans d’entorn i especialment en les comunitats d’aprenentatge.
3. La creació d’un espai compartit que ajudi al món educatiu a elaborar estratègies per tal de vertebrar un espai cultural i lingüístic comú a tots els Països Catalans.
4.La negociació amb les diferents administracions per al reconeixement d’una llengua i una cultura comunes.
5. La realització d’unes lleis de política lingüística que garanteixin de forma real els drets lingüístics i culturals dels nostres territoris.
6. La formació dels futurs docents ha d’anar encaminada a fomentar el sentiment de pertinença a una mateixa comunitat lingüística, històrica i cultural.
7.La mentalització dels docents perquè adaptin els continguts a la nostra realitat cultural i lingüística.
8. L’ensenyament de la nostra llengua com a eina bàsica d’inclusió escolar i d’integració i cohesió social.
9.La introducció de noves estratègies educatives, com per exemple els grups cooperatius o les comunitats d’aprenentatge, que permetin el creixement de tota la comunitat educativa (docents, pares i mares, veïnatge, associacions, etc.) i per tant la presa de consciència de tota la societat.
10. La realització d’un organisme comú que estableixi criteris per a realitzar els llibres i el material acadèmics.
11. La demanda al món editorial perquè realitzi els llibres de text tenint en compte aquesta realitat lingüística, històrica i cultural comuna que són els Països Catalans.
12. La impulsió de les noves tecnologies en la nostra llengua com a llenguatge comú entre cultures.
13. La realització de pel·lícules en català o doblades en català que serveixin de suport a la tasca docent.
14.La realització d’una televisió catalana, en llengua i contingut, de qualitat que tingui com a marc tots els territoris de parla catalana.
15. La creació de vídeojocs fets des de la nostra mentalitat i en la nostra llengua
16. La petició que, experts d’arreu del territori, realitzin una llengua estàndard que permeti l’edició de llibres i material didàctic que es pugui utilitzar, a tots els Països Catalans , a partir de la secundària obligatòria.
17.La constitució d’una institució formada per experts d’arreu dels territoris de llengua catalana que esdevingui el referent unitari de la llengua i la cultura catalanes.
Per la seva banda, la FOLC es compromet a liderar iniciatives que impulsin totes aquestes accions encaminades a aconseguir la unitat de la llengua, un mercat cultural català que englobi tots els territoris de parla catalana i una escola pública, catalana i de qualitat que col·labori a formar ciutadans i ciutadanes capaços de construir uns Països Catalans sostenibles.
Per saber-ne més:
Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC).
