Un dels aspectes que s'han tractat menys en relació amb la línia de molt alta tensió (MAT) és de quina manera pot afectar la salut de les persones. No entrarem en altres consideracions de com pot impactar en altres aspectes, mediambientals, paisatgístics, activitats agrícoles i forestals, activitats de turisme rural, etc., ja que s'ha escrit i debatut força en relació amb tots aquests altres temes.
Sorprèn que en el suplement de la revista Info-Catalunya núm. 7, publicat per la Generalitat de Catalunya (estiu del 2005), s'afirmi, fent referència a la línia Sentmenat-Bescanó-Baixàs, que no té cap efecte sobre la salut i que és una línia d'interès prioritari. Tot això, acompanyat d'una foto en què es veu un nounat dins una incubadora, transmetent, intencionadament i implícitament, un missatge demagògic i partidista. Sorprèn, però, encara més saber que s'han repartit més de dos milions d'exemplars d'aquesta revista, i que el seu cost ha superat els 75.000 euros, que hem pagat tots els ciutadans amb els nostres impostos.
Sabem que el fenomen físic de la generació dels camps electromagnètics (CEM) de baixa freqüència (50 Hz) al voltant de les línies elèctriques és causat per l'existència d'una tensió entre els conductors i un corrent que hi circula. Aquestes pertorbacions es comporten com ones formades per un camp elèctric (relativament estable i fàcil de distorsionar) i un de magnètic (inestable i difícil d'aïllar). Aquest darrer, el magnètic, és el que actua a l'interior del cos humà, alterant moviments elèctrics en l'intercanvi de la membrana cellular, deformant estructures cellulars (nombrosos treballs científics ho avalen: Wertheimer i Leeper, l'Institut Karolinska d'Estocolm, Green...). Els efectes produïts en els éssers vius pels CEM depenen de la intensitat del camp generat, la distància i la durada del temps d'exposició. Per això es recomana deixar una distància, en una línia de 400.000 volts, de 400 metres de seguretat a cada costat. És fàcil d'imaginar, doncs, l'impacte visual i paisatgístic que tindrà una amplada de 800 metres. Si tenim en compte els quilòmetres de llargada d'aquesta línia, aquest impacte serà considerable. Sorprèn, també, que aquesta distància de seguretat es tingui en compte quan la línia passa per nuclis poblats i que, en canvi, només és deixin cent metres de distància quan es tracta de cases o masies aïllades. És que als seus inquilins no els afectarà tant?
L'Organització Mundial de la Salut (OMS) va definir (1993) la salut com la suma de factors mediambientals que porten la persona a l'absència de malaltia i a la qualitat de vida; un perfecte equilibri entre els àmbits físic, psíquic i social.
Hi ha establerta una escala de valors límit d'exposició als CEM, regulada pel decret 1006/2001. El màxim està fixat en 100 microtesles. Aquests valors no són iguals en tots els països de la Comunitat Europea. A Itàlia i Suïssa, per exemple, són molt inferiors als nostres. Tothom ha de tenir en compte, però, que aquests nivells legals de què parla l'administració no són sinònims de seguretat sanitària.
Les malalties que es produeixen amb els nivells legals d'emissions tarden anys a desencadenar-se, i aquí radica la gran dificultat: no tenen un efecte immediat. El càncer s'origina quan una cèllula comença a créixer descontroladament i no respecta el codi genètic de la persona. Per això el Grup Report BEIR (reconegut per l'OMS) el 2005 insistia que «la irradiació del teixit cellular provoca la formació de radicals lliures, H2O2 entre molts altres, a partir de la dissociació de les molècules d'H2O, que ataquen químicament l'ADN, amb el resultat d'alteracions que poden provocar càncer».
Cap càncer ni cap malaltia no apareix ni per atzar ni per càstig diví. Simplement, la nostra societat no és conscient dels riscos de la industrialització sobre la salut. El càncer és una malaltia d'origen multifactorial, i són múltiples els factors inductors. La tendència de l'administració és dir que no passa res; però l'evidència científica demostra que el càncer té, en el seu origen, un percentatge molt elevat (60-70%, segons el Lancet en un estudi epidemiològic del 2004) en factors mediambientals que incideixen sobre el genoma humà. Segons l'OMS, les etapes i grups de persones més vulnerables als contaminants són: l'etapa fetal, l'edat infantil i la juvenil, les dones i la gent gran. Però en el coneixement de les sinergies (efectes sinergètics) entre substàncies químiques i amb contaminants d'origen fisicoquímic, o bé entre interaccions físiques amb altres factors mediambientals, com els metalls pesants, que poden provocar càncer, s'avança lentament. L'aspecte preventiu de la medicina no es promociona prou perquè els recursos tan sols s'apliquen a tractar malalts (només cal mirar el rànquing que ocupem en investigació en la UE). Així, en la Resolució de Benevento (Italia), del febrer del 2006, la Comissió Internacional per la Seguretat Electromagnètica va fer palès que:
-
Noves evidències acumulades indiquen que hi ha efectes adversos per a la salut com a resultat de l'exposició laboral i pública als CEM, en els nivells d'exposició actuals. És necessari, tot i que encara no s'ha realitzat, un examen comprensiu, independent i transparent de les proves puntuals que assenyalen aquest risc potencial emergent per a la salut pública.
-
Els recursos i mitjans necessaris per fer aquesta investigació són totalment inadequats.
-
Hi ha evidències que les fonts actuals de finançament desvirtuen i desvien les anàlisis i la interpretació dels resultats de les investigacions, en el sentit de posar èmfasi que hi ha un mínim risc per a la salut de les persones.
-
Els arguments segons els quals els CEM de baixa intensitat no poden afectar sistemes biològics són molt discutits i no representen el conjunt actual de l'opinió científica.
-
Els estudis epidemiològics i de laboratori -in vivo i in vitro- demostren que l'exposició i el contacte permanent amb línies elèctriques de baixa freqüència poden fer augmentar el risc de càncer (leucèmies) en nens i induir altres malalties (recomano els articles de la British Medical Journal, del juliol 2005, dels metges Gerald Daper, Tim Vincent et cols., i de la British Journal of Cancer del 2006, de Foliart De et cols.).
-
S'ha d'adoptar una normativa marc per a l'exposició pública i laboral als CEM, amb el principi de precaució, tal com ordena la mateixa CE en els tractats de Maastricht i Amsterdam.
Altres efectes dels CEM són: l'efecte corona (ionització de l'aire situat al voltant del cable de la línia, i la producció d'ozó, amb augment de conjuntivitis i crisis asmàtiques), migranyes, acúfens, alteració d'aparells electrònics incorporats al cos ( marcapassos, etc.), en el que ara reconeix i defineix la mateixa OMS (2006) com a «hipersensibilitat als camps electromagnètics». En el congrés celebrat a Praga l'octubre del 2004, diversos científics també van confirmar aquests fenòmens.
Més important que l'anterior és l'acumulació en el camp ionitzat de matèria radioactiva, productes descendents del gas radioactiu radó, omnipresents en les capes baixes de la biosfera i que ionitzats són atrets per la diferència de potencial elèctric que genera l'efecte corona. El coneixement científic tendeix actualment a corresponsabilitzar els elements radioactius que es formen d'alguns efectes cancerígens registrats en zones properes a les línies d'alta tensió (definides en funció de la intensitat de camp electromagnètic).
Per tant pensem que les administracions no poden parlar tan lleugerament sobre quins seran els efectes de la MAT sobre la salut i sobre el territori.
Per quines raons no volen obrir un autèntic debat democràtic, imparcial i científic? Potser per amagar negocis, exclusivament comercials, amb guanys milionaris només per a uns quants?... No anem pas bé.
Publicat per "El Punt", 22 de gener de 2007
