Més endavant, cada organització treurà el seu comunicat com a tal, si no ho ha fet ja, com és el cas de la CUP i la COS.
Marc Sallas i Batlle, membre del Secretariat Nacional de la CUP
Des la CUP volem emplaçar públicament a les entitats i organitzacions dels Països Catalans i al conjunt de l'Esquerra independentista a continuar les mobilitzacions perquè el nostre poble pugui exercir el dret democràtic a l'autodeterminació, unes mobilitzacions que en els propers mesos aniran en augment.
Lluc Salellas Vilar, portaveu del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC)
Des del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) creiem que no hi ha dubte que la manifestació d'ahir va ser un èxit a nivell de mobilització. Així mateix, la manifestació va servir també per posar una vegada més sobre la taula la legitimitat del poble català a decidir el seu futur a través del dret a l'autodeterminació. La manifestació de l'1D, doncs, s'ha d'entendre com un pas més en la lluita del dia a dia, des de la base, per assolir uns Països Catalans més lliures i més justos.
En aquest sentit, des dels instituts i des de les universitats, el SEPC continuarà treballant per assolir objectius que segueixin aquesta línia de treball com ara el dret a tenir un currículum català propi o la creació d'espais de participació i decisió estudiantil que aglutini tot el marc territorial català. L'1D és un pas més, però és la feina del dia a dia i la constància allò que ens pot portar a assolir els objectius que ens hem marcat.
Joan Teran, militant d'Endavant OSAN
"Deixeu decidir als catalans!" afirmaven els portaveus de la Plataforma pel Dret de Decidir tot interpretant la manifestació de dissabte. Però aquest missatge no només serà ignorat des de Madrid. Convergència, Esquerra, Iniciativa i fins i tot el PSC, ja han començat a utilitzar l'èxit de la convocatòria en benefici propi amb la vista fixada en les eleccions espanyoles. El seu objectiu: pidolar més finançament i més competències.
Però si la societat catalana sembla voler reaccionar, encara que sigui a través d'una mobilització més o menys ambigua, l'esquerra independentista hi té molt a dir. Només amb un moviment fort, amb un desplegament polític, sectorial i comunicatiu sòlids, podem assegurar que el "dret de decidir" no sigui entès com un xec en blanc per als partits que ens van conduir a l'atzucac de la reforma estatutària, sinó que sigui exercit en el camí de la independència i el socialisme als Països Catalans.
Declaracions que ha penjat al seu bloc "Somniant Despert"
Toni Lecha, membre del Moviment de Defensa de la Terra (MDT)
Tal com valoràvem el 18 de febrer de 2006 quan convocà la Plataforma
pel Dret de Decidir, la manifestació més nombrosa encara de dissabte
passat 1 de desembre
és un important pas endavant en el camí cap a l'Autodeterminació i la Independència política.
Enguany
l'Esquerra Independentista, per mitjà de la CUP, ha sabut interpretar
les aspiracions populars i nacionals que expressava la convocatòria i
hem estat presents al costat dels sectors més conscients del nostre
poble favorables a la Ruptura. Ara, però, no ens podem aturar i cal
que seguim estenent arreu la proposta de la PDD per a preparar el
terreny vers la República dels Països Catalans.
Xavier Gispert Zegrí, portaveu de la
CAJEI
És difícil valorar-ho, perquè una cosa són els motius que impulsen la sortida al carrer, i l'altra la instrumentalització que està patint el "dret a decidir", realment perillosa. Amb els temps que corren no podem sinó alegrar-nos de veure un poble viu que surt a defensar els seus drets. Però la CAJEI hem decidit no participar-hi pels interessos que hem percebut rere el discurs de la Plataforma. Des d'un discurs presumptament sobiranista i reivindicatiu, la PDD exigeix només el traspàs de les competències en matèria d'infraestructures, deixant en l'obscuritat i la confusió el sentit ampli, integral i revolucionari de la paraula AUTODETERMINACIÓ, l'única eina veritable per exercir el dret a decidir. Però és que a més, també es relega el poble català a l'obscuritat i la confusió, esquivant tota referència a l'estat de les infraestructures i del dret a decidir a altres regions dels Països Catalans. No ens sembla malament que s'utilitzi el malestar vers l'estat de les infraestructures a una regió com el Principat per reivindicar el dret del conjunt del nostre poble a decidir. Però és que la PDD fa just el procés contrari: utilitza el malestar vers la negació del dret a decidir als Països Catalans, per reivindicar que la gestió de la xarxa ferroviària del Principat de Catalunya estigui en mans de la Generalitat. Aixafant a més qualsevol referència al model capitalista neoliberal que amenaça amb la paulatina privatització d'aquest servei. I que, per cert, estan tan disposats a engegar els tant polítics de Madrid com molts dels instigadors polítics d'aquesta manifestació.
La PDD podria ser una una eina veritablement útil i revolucionària, però la seva instrumentalització és realment perillosa i reaccionària. Cal anar en compte, i per desgràcia, de moment, la PDD està responent a les convulsions i enfrontaments del Parlament del Principat. Amb el dret a decidir no podem jugar així, perquè acabarem per buidar-lo de significat. Això ja ha passat amb d'altres expressions , com la paraula "democràcia", i seria molt trist que ara passés amb el "dret a decidir".
Gonçal Bravo, Coordinador General de la Coordinadora Obrera Sinsical (COS)
- Que tot i la gran i importantíssima assistència, aquesta manifestació no s'hauria de comparar amb la del passat 18 de Febrer de 2006, entred'altres coses, perque per primer cop en la nostra història, el critd'Independència ha estat absolutament majoritari.
- Que malgrat la massiva assistència de catalanes i catalans d'arreu del Principat, majoritàriament provinents de les classes populars del país,la convocatòria anava molt lligada als clars interessos polítics ieconòmics de la burgesia principatina.
- Que aquests interessos econòmics s'han vist molt clarament en l'evolució dels esdeveniments polítics de les darreres setmanes, on CiU ha jugat la carta d'atacar al tripartit i al govern central, per la"cessió" definitiva dels transports a la Generalitat, "oferint" un discurs més "sobiranista", etc. El mateix ha passat, però amb menorressò (ja que al ser membres del tripartit continuen lligats de peus imans per fer cap oposició), amb ERC, que ara prova de deslligar-se de la seva acció de govern. (llegir més)
Isabel Pallarès i Roqué, Secretaria Confederal de
la Intersindical-CSC
La manifestació de l'1-D ha servit per mostrar, de manera seriosa i contundent, la indignació per part de ciutadans anònims i, al mateix temps, per visualitzar, amb tots els matisos corresponents, qui està per la defensa de la dignitat nacional i qui no com a organitzacions. I per dignitat nacional entenem la capacitat de dir prou als greuges, al menyspreu, al déficit inversor en tots els terrenys que practica l'estat sistemàticament al nostre país.
La Intersindical-CSC sempre ha reclamat que les decisions que afecten al dia a dia dels treballadores i les treballadores catalanes es prenguin a casa nostra i tenint en compte les característiques pròpies del nostre món laboral, i per això forma part de la Plataforma pel Dret de Decidir (PDD). Per contra, el dissabte vam veure, una vegada més, com els qui diuen defensar els treballadors i treballadores tenen les mans lligades, callen i miren a un altre costat només per interessos d'obediència política. Esperem que se'n prengui nota.
Per saber-ne més:
La CUP: "Amb Espanya perdem el tren: tirem pel dret, independència". Comunicat de la CUP desprès de la manifestació 1-D
La manifestació de la PDD esdevé un clam per la Independència. Llibertat.cat
Mobilitzacions per a l'1 de desembre. El davantal de Llibertat.cat
La CUP encapçalarà el bloc de l’esquerra independentista al si de la manifestació de l'1-D - Llibertat.cat
