Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Resposta de la productora del documental “Terra Lliure, punt final” a l'informe del CAC

19.09.07 Des de Batabat, coproductora juntament amb Zeba Produccions i Televisió de Catalunya, del documental “Terra Lliure, punt final”, volem deixar constància de les greus contradiccions i inexactituds de l’informe 90/2007 elaborat pel Servei d’Anàlisi de Continguts del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC).

18/09/2007 23:55 Comunicació
1. El vocabulari. A les conclusions d’aquest informe es critica “el vocabulari que utilitza la veu en off en relació amb Terra Lliure” perquè quan es refereix a Terra Lliure “usa les paraules grup, organització, organització armada, grup armat i organització clandestina” alhora que “en referir-se als integrants de Terra Lliure, la veu en off els anomena activistes, indepdentistes o militants”. I, “en el cas dels actes violents que duien a terme, la veu en off parla d’accions, accions armades, atacs o activitats”.

Des de Batabat volem deixar clar que el vocabulari utilitzat en el documental és el més consensuat tant acadèmicament i jurídicament com periodísticament. Com a exemple d’això, aquest paràgraf del llibre d’estil de la BBC, model i referent del periodisme televisiu occidental: “La paraula terrorista és, en ella mateixa, una barrera per a la comprensió d’una descripció informativa. Hem d’intentar evitar-la sempre a l’hora d’informar. Així, si hi ha hagut un tiroteig, parlarem de pistolers. Si ha hagut un segrest, parlarem de segrestadors. Si hi ha hagut un assalt, d’assaltants. Si hi ha hagut un robatori, de lladres”. Un criteri que comparteixen la televisió France 3 i els diaris Le Monde, Libération, La Reppublica o The Guardian, entre molts d’altres.

Davant d’això, tant el director del documental, el periodista David Bassa, com la productora Batabat, vam decidir seguir el criteri internacional amb l’objectiu d’elaborar un fil conductor –veu en off- el màxim de neutre i assèptica possible, fugint del terme “terrorista” que, tal com expliquen els diccionaris, és un concepte polític. 

2. Atemptats. Seguint amb l’informe 90/2007 del CAC, aquest destaca que l’únic cas en què “la veu en off usa la paraula atemptat ho fa en referència als artefactes col·locats en seus de l’MDT o la Crida per part de mebres de grups d’extrema dreta”. Una afirmació errònia, ja que tal com el mateix informe recull en la transcripció del text del documental, la paraula “atemptat” s’usa més vegades i, en concret, a l’hora de parlar del tret a la cama de Jiménez Losantos (pg. 10 de l’informe).

3. Manca de pluralitat. L’informe lamenta que dels 102 entrevistats, “les intervencions dels actors favorables a la lluita armada i, concretament, a Terra Lliure (57) són superiors a les desfavorables”. Una dada (57 de 102) que s’explica pel fet que el documental no pretenia resseguir o explicar la lluita armada a Catalunya sinó que pretenia resseguir i explicar la història concreta de Terra Lliure. I és per això que, efectivament, hi ha més entrevistats integrants o propers a l’organització protagonista del documental. Perquè l’objectiu era, precisament, aquest: que, per primer cop a la televisió, els fundadors, dirigents i militants d’aquella organització dissolta el 1995 expliquessin els motius que els van dur a l’opció armada, el funcionament intern de l’organització, la seva evolució i les negociacions polítiques finals. 

4. Fonts d’informació insuficients. El Consell “considera que les fonts d'informació són insuficients i esbiaixades i que, per tant, el reportatge té deficiències pel que fa al compliment de les missions de servei públic de TVC”. Davant d’això, Batabat vol destacar el gran esforç de producció periodística fet per aconseguir una bona contextualització dels protagonistes, amb entrevistes a l’expresident Jordi Pujol, l’exdelegat del govern espanyol Francesc Martí Jusmet, el jutge de l’Audiència Nacional Baltasar Garzón, així com de diversos historiadors i politòlegs que en fan una anàlisis acadèmica. Des de Batabat es vol deixar constància de les nombroses entrevistes personals fetes a responsables policials (tant de la Guàrdia Civil com de la Policia Nacional) i polítics (tant dels anteriors governs catalans com dels anteriors governs de l’Estat) que, des de bon inici, van manifestar la seva negativa a parlar davant les càmeres. 

5. Manca de víctimes. El CAC també constata “una representació insuficient de les vítcimes”. Davant d’això, Batabat vol tornar a constatar que va parlar amb diversos familiars de l’única víctima mortal de Terra Lliure, però tots ells van negar-se a ser entrevistats per televisió. I, tot i això, malgrat aquesta negativa i malgrat el fet que la majoria de víctimes de Terra Lliure eren lleus, el documental dóna veu a una de les víctimes de l’atemptat amb més ferits perpetrat per Terra Lliure, que alhora és una de les víctimes que més seqüeles va patir. I pel que fa a la víctima més mediàtica, Federico Jiménez Losantos, també va negar-se a ser entrevistat, després d’haver-hi insistit en desenes de trucades i una visita infructuosa a la Cadena COPE, a Madrid.

Lamentem haver de fer totes aquestes explicacions com a resposta a un informe que s’ha fet públic sense que en cap cas el Servei d’Anàlisi de Contiguts del CAC s’hagi posat en contacte ni amb el director del documental ni amb les productores que el van coproduir. Estem segurs que si així hagués estat, s’hauria evitat la publicació de dades errònies i d’anàlisis fetes sense tenir en compte el procés de producció periodística i documental de tot un any de feina en un tema tan complicat com aquest. 
 

        Batabat SCCL, 17 de setembre del 2007
 
 
 
Per saber-ne més:
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2019 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid