Ni es conformen fent-se els dinars i sopars institucionals (que sols ells i els amics d'ells poden assaborir) tot pagat amb diners públics, i que avergonyeixen el seny valldignenc. Ni amb els actes institucionals que tant els agrada per a tirar-se flors entre ells. Ara també pretenen burlar-se de tota la comarca valldignenca nomenant AMIC DE LA VALLDIGNA a Francesc Camps (President de la Barbaritat Valenciana).
El premiat resulta ser el principal culpable del problema que més preocupa a la gent d'aquesta comarca, el pas de línia d'alta tensió: Tots sabem que la Generalitat Valenciana va declarar la línia d'utilitat pública sota el seu mandat com a President de la Generalitat. D'aquesta manera afavoreix els interessos d'una empresa privada com és Iberdrola, sense escoltar la veu de tota una comarca, que des de fa 15 anys no ha aturat els seus intents de frenar aquest projecte destructiu que de ben segur acabarà amb el benestar de tota la nostra gent.
Tots sabem quines són les conseqüències que tindrà la LAT, tant a nivell paisatgístic com per la salut dels éssers vius que ocupem aquesta comarca. També sabem que Camps és conegut per ser l'impulsor de l'actual model d'urbanisme que està patint el país: el de l'asfalt, la rajola i els camps de golfs, que a poc a poc estan acabant amb tota la costa i gran part de l'interior i dels que a la Valldigna no estem fora de perill.
Aquests últims anys s'ha programat un PAI a Simat i dos més a Tavernes que canviaran per sempre el paisatge d'una de les comarques més boniques dels Països Catalans. Finalment, i no per això menys greu, coneixem els intents d'aquest subjecte per acabar amb la llengua i la cultura del nostre país, defensant i promovent, pública i notòriament, l'absurd que el valencià i el català són dues llengües diferents. Un exemple ben clar el tenim en la gestió del Monestir de la Valldigna que, el PP del senyor Camps, utilitza al seu caprici, amb convocatòries tan estrambòtiques com LA MULTACA, on s'adoctrina a ciutadans dins les 3 religions teocèntriques, tot acompanyat de “destarifos” culinaris, amb una dubtosa, qüestionada i avergonyant escenografia; esdeveniments programats i dissenyats des de fora i menyspreant la nostra llengua i cultura.
Per això m'agradaria demanar-li al senyor Agustí Pasqual (President de la Mancomunitat de la Valldigna) una mica de seny, a l'hora de prendre decisions com aquesta que, una vegada més, afecten a tots els valldignencs, i deixar ben clar el meu malestar i el de gran part de la població valldignenca pel nomenament d'aquest individu com Amic de la Valldigna. Voldria acabar deixant ben clar que jo sóc de la Valldigna i Francesc Camps ni és ni serà mai amic meu.
