L'entitat Centra Escolar Catalanista va ser fundat a Barcelona el 21 d'octubre de 1886 per un grup d'estudiants universitaris com a filial del Centre Català. En fou elegit primer president Martí Roger.
En produir-se l'escissió del Centre Català (1887), la majoria dels socis estudiants ingressaren a la Lliga de Catalunya, presidits per Narcís Verdaguer i Callís.
La seva tendència era socialment conservadora, però d'una ideologia política que, a partir del regionalisme, es concretà en el nacionalisme dretà. Els fundadors es destacaren aviat en el moviment catalanista: Enric Prat de la Riba, president del curs 1890-91; Josep Puig i Cadafalch, president del curs 1891-92; Lluís Duran i Ventosa, Pere Muntanyola, Josep Rogent i Francesc Cambó.
El 1889 intervingué en la campanya en defensa del dret català dins d'aquesta campanya féu la convocatòria a la primera concentració (es desconeix si també es va fer ofrena floral) davant l'estàtua de Rafael Casanova apareguda el 4 d’abril de l’any 1889 a la revista L’Arch de Sant Martí.
El 1891 sol·licità de la diputació provincial de Barcelona l'establiment d'una càtedra lliure de dret català a la Universitat de Barcelona. S'adherí a la Unió Catalanista el 1892, i participà en l'elaboració de les bases de Manresa. Subsistí fins a la creació de la Lliga Regionalista (1901), de la qual fou l'origen remot.
