Repressió i expressions de la confluència política
L'operació de liquidació exposada al capítol precedent no es pot aïllar del context més immediat en què es produí. Una observació atenta ens portarà a descobrir que l'inici de la política de reinserció de Colom i ERC envers els presos iniciada el 1988 es produeix al mateix moment que l'independentisme combatiu es veu sotmès a un increment remarcable de la repressió per part de l'Estat espanyol (amb la col·laboració també de l'Estat francès).
Només una enumeració sumària ens recordarà que l'any 1988 hi havia hagut la detenció de Carles Castellanos (juntament amb Sebastià Datzira i Marcel·lí Canet) entre finals d'abril i primers de maig. Carles Castellanos es mantindrà empresonat sense proves fins al 26 de gener de 1989. El 9 de setembre del 1988 són Guillem Godó, Jaume Palou, Núria Cadenas i Jaume Petit els qui són detinguts i empresonats. Les condemnes damunt tots aquests independentistes seran més tard monstruoses, tan grans que seran objecte d'una campanya dels Comitès de Solidaritat en què es denunciaran els 400 anys de presó contra els independentistes que s'apleguen en les diferents peticions fiscals.
El mes de febrer de 1989 comencen les agressions als locals de l'MDT amb l'incendi de la seu d'aquesta organització a Palafrugell. El 23 d'abril a Barcelona s'inaugura una nova modalitat de repressió que consisteix en l'apallissament dels manifestants que han participat a la mobilització per part de policies de paisà infiltrats. Els dies i mesos següents nombrosos joves independentistes són sotmesos a pressions intenses per part de la policia i la Guardia Civil que els amenaça directament a ells i a les famílies.
I el dia 7 de maig del mateix any, i coincidint amb el dia que s'havia de reunir la Coordinadora Nacional, una bomba d'origen parapolicial destrueix totalment el local del carrer Fontanella de Barcelona de l'MDT. Ningú no reivindica aleshores l'acció però al sumari obert a l'organització feixista Milicia Catalana apareix aquesta acció com una de les perpretades per aquesta organització. Els responsables d'aquest atemptat i d'altres agressions a l'independentisme sortiren tots al carrer al cap d'un breu període de presó.
El mes de juny de 1989, encara tenen lloc més detencions, entre d'altres les de Carles Benítez i Mònica Escútia (el dia 17 a Reus) i la de Benjamí Nadal (el dia 20 a Ulldecona). Amb prou feines un mes més tard són detinguts encara a l'Empordà Joan Sànchez, Jun Sànchez i Dolors Bolancé el 19 de juliol i Macià Manera a Mallorca el dia 21 del mateix mes.
És en aquest context que apareix el primer manifest públic dels presos independentistes contra la reinserció la Diada del Pi de les Tres Branques d'aquell any 1989.
Extret de la Història de l'independentisme (1979-1994)
