Històricament, s’ha conegut per Decret de Nova Planta o, també, per Decrets de Nova Planta al conjunt de disposicions legals que, després de la guerra de Successió i la implantació de la dinastia borbònica, abolien els Furs i privilegis del País Valencià, Illes Balears, Principat de Catalunya i Aragó.
El primer dels decrets, de data 29 de juny de 1707, abolia i derogava les lleis singulars dels regnes d’Aragó i València al mateix temps que les substituïa per altres que assentarien les bases d’un govern absolut en els esmentats regnes. Es va imposar com a contrapartida l’obligada observança de “les lleis de Castella i a l’ús, pràctica i forma de govern que es té i s’ha tingut en ella i en els seus tribunals, sense diferència alguna”.
D'aquesta manera, les relacions entre el rei i els habitants del País Valencià, amb aquest primer decret, que des de l’època de Jaume I havien estat harmònicament regulades, van ser brutalment truncades d’arrel, i substituïdes per l’absolutisme borbònic.
Per saber-ne més:
