L'origen de la LOAPA té la seva base teòrica en l'informe de García de Enterría, a partir del qual el 13 de març de 1981 el Consell de Ministres va comunicar al Parlament espanyol la necessitat de dictar una llei d'harmonització de les autonomies, Llei d'Harmonització del Procés Autonòmic (LOAPA, sigla en espanyol), per tal de regular i uniformitzar diversos aspetes sobre les comunitat autònomes: els termes nació, nacional, nacionalitat, la condició política dels ciutadans espanyols, l'ús de la bandera i de la llengua oficial, l'acatament de la Constitució per part de les autoritats autonòmiques, etc.
Tant el Congrés com el Senat van aprovar la necessitat d'aquesta llei. Un cop va ser aprovada a Madrid, els parlaments basc i català van recórrer-la per anticonstitucional i es va aturar així la seva aplicació. L'agost de 1983 la sentència va donar la raó als recurrents. Tanmateix, seguint en la cerimònia de confusió i desorientació. ambdues parts se n'atribuïren l'èxit, la Generalitat i el Parlament català consideraven la sentència com a una victòria de Catalunya, mentre que el govern central considerava que de fet s'havia refrendat el fons o l'esperit del projecte.
