Concentració a Barcelona contra la nova onada repressiva a l'esquerra abertzale

El manifest que encapçala la convocatòria comença dient que "La repressió mai no és la solució a cap dels problemes polítics als quals s'enfronta l'actual estat espanyol. Com a molt pot servir de cara als mitjans per a distorsionar la realitat de les xifres reals a les quals ha de fer front per a intentar disfressar part de la crisi capitalista de la qual és plenament corresponsable".  

Continua tot dient:

"La repressió contra Euskal Herria, i més contra representants legítims d'aquest sector important del poble basc, allò únic que assoleix és allargar de manera conscient el conflicte en tots els seus paràmetres actuals, amb els patiments que comporta. 

Pensem que una de les principals fonts per a desactivar l'actual nivell de confrontació i de virulència entre les parts passa per a derogar la Llei de Partits Politics del 2002. Legislació sorgida de la guerra de seguretat preventiva del govern Bush i aprofitada i adequada pel govern Aznar

Pensem que amb aquesta nova actuació jurídico-policíaca, s'ha fet un pas més en no només enfonsar qualsevol iniciativa de l'Esquerra Abertzale per a superar el conflicte, sinó a més, avançar cap a criminalitzar i assetjar un sindicat representatiu de la classe treballadora basca, com és el sindicat LAB.

Alhora considerem que la resta de partits bascos i la totalitat dels partits catalans amb representació parlamentària, tenen l'oportunitat de posicionar-se amb la democràcia, i/o amb l'actual estat d'excepció que l'estat espanyol està imposant a les terres basques. Que no diguem després que qui calla, atorga.

Malauradament, aquesta notícia malgrat haver estat més temps a les planes dels diaris i mitjans de comunicació del sistema espanyol, no ens pot abstreure de què la realitat a Euskal Herria Sud, és que un percentatge de la població superior al 15% no té els drets mínims de la democràcia burgesa per a poder manifestar-se públicament.

Il·legalitzacions de partits, d‘associacions, tancaments de diaris, més de 30.000 detencions, més de 4000 casos de tortures, 2500 exiliats, guerra bruta, el Gal, execucions extra judicials, milers i milers de controls policíaco-militars i d'identificacions d'individus, nous cassos de desaparicions con el de Jon Anza, el percentatge més alt en un sol territori de la Unió Europea de policies i cossos armats per ciutadà, nous judicis conta el moviment juvenil independentista basc, contra l'associació de municipis -Udalblitza-, contra el primer diari en llengua basca Egunkaria, contra tota mena de drets civils. Situacions en definitiva que fan passar vergonya fins i tot al consell d'Europa o al relator de la ONU.

Des de Catalunya, ja no ens conformem amb la concatenació de declaracions hipòcrites del respecte a la democràcia. Des de Catalunya exigim democràcia real per als pobles sotmesos a l'estat espanyol.

Una democràcia per als pobles treballadors dels pobles oprimits pel feixisme espanyol,  que se'ns va negar ara fa 30 anys i per la qual continuem lluitant encara."